La crisi porcina catalana, el cas Salazar i l’escàndol de l’hospital de Torrejón madrileny es van colar en la celebració del dia de la Constitució aquest 6D, marcat per la batussa política entre partits, que aprofiten qualsevol oportunitat per atiar l’adversari. La d’aquest dissabte va ser una celebració freda, deslluïda, marcada per les absències (només van assistir cinc presidents autonòmics), que va tenir una estrella, la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, que està convertint en un fet habitual l’ombra que projecta i eclipsa Alberto Núñez Feijóo. El 6D constitucional va ser un altre excusa per elevar el to de la batussa política, i el líder del PP i Pedro Sánchez van tornar a estomacar-se davant els micròfons amb retrets mutus. Que si l’un “degrada la Constitució”, que si l’altre va de víctima i de “profeta del desastre”, però va ser Ayuso qui va atraure les mirades i va donar els titulars més sucosos. D’una banda, furgant en la crisi que han provocat els porcs senglars a Catalunya i retreien al govern socialista que no demani responsabilitats polítiques perquè qui governa aquí és un altre socialista, Salvador Illa. I de l’altra, llançant un bumerang contra l’executiu de Sánchez per sacsejar-se la responsabilitat de l’escàndol de l’hospital de Torrejón, insinuant que era una estratègia de l’enemic polític per tapar els seus problemes de corrupció i d’altres escàndols interns propis, com el cas Salazar per les denúncies d’assetjament sexual contra l’exassessor de la Moncloa. Les conseqüències de tot això es reflecteixen a les portades d’aquest diumenge, sobretot a la premsa de Madrid, però a Catalunya, entre altres temes, continua preocupant la pesta porcina, el seu origen i les seves conseqüències.
El País es fa ressò que la “baralla entre els partits acapara el Dia de la Constitució”, però el titular principal és per una entrevista a la ministra de Sanitat, Mónica García, qui assegura que “derogarem la llei que permet el model de l’Hospital de Torrejón”, per crear una norma que no impedirà la col·laboració pública-privada, però que la limitarà. I la fotografia principal, molt ben trobada, mostra una escena amb diversos ministres, inclosa García, però la mirada centra l’atenció en la presidenta madrilenya, amb un peu encallat que diu: “Ayuso minimitza l’escàndol”. I seguint a Madrid, mirem ara les portades de la premsa conservadora, que aprofita el cas Salazar per atiar al govern de Sánchez i treure a ventilar les seves vergonyes. Recordem que Francisco Paco Salazar va ser assessor de la Presidència del Govern i figura pròxima a Ferraz, amb responsabilitats orgàniques i projecció interna. El juliol de 2025, després de les primeres acusacions d’assetjament sexual, va dimitir de tots els seus càrrecs i va sortir de la Moncloa i de l’estructura federal. Però les denúncies van acabar desapareixent del sistema, i ara el cas ha tornat a esclatar en un context preelectoral, especialment sensible en territoris com Extremadura i Andalusia, amb el temor que pugui erosionar el suport femení al partit. El fet que el PSOE hagi fet bandera de les polítiques d’igualtat i de la lluita contra la violència masclista agreuja el cost reputacional d’una gestió percebuda com a opaca i tardana, ha convertit aquest cas en una arma de l’oposició.
Així, la premsa afí, com ABC, titula que el cas de l’exassessor del govern socialista “torpedeja com a candidates a Montero i Alegría”, aspirants a les eleccions andaluses i aragoneses, respectivament. En canvi, La Razón posa l’accent en la crisi interna que s’ha originat al PSOE amb aquest cas. “Els afins a Sánchez obre l'‘encreuament de navalles’ entre ells”, titula el rotatiu, qui afirma que el cas Salazar “mostra la lluita entre faccions i els partidaris del president ja no són un bloc”. El diari del grup Planeta també assegura que la “greu crisi que afecta el govern espanyol agita al partit, que es prepara per al final de l’etapa Sánchez”. El Mundo, per la seva part, també carrega contra Sánchez, però utilitza a Puigdemont per fer-ho. “Sánchez agita el ‘trencament’ que li demana Junts en el Dia de la Constitució”, és el títol de la portada, però a dins canvia la paraula Junts per la de Puigdemont. I en el subtítol, explica per justificar-ho que la presidenta del Congrés Francina Armengol advoca per “adequar” la Constitució a la “diversa realitat territorial”, mentre el cap de l’Executiu demana “paciència” per recuperar la relació amb els independentistes.
A la premsa catalana, La Vanguardia publica com a notícia més destacada de la seva portada que “el Govern busca l’origen de la pesta porcina en cinc laboratoris”, i per sota, la fotografia que il·lustra “el dia de la constitució de tràmit”. El tema propi de diumenge és un interessant reportatge sobre com és reballar a 151 metres d’altura, en referència als treballs que es fan a la Sagrada Família per completar la creu de la torre de Jesús que corona el temple. El Periódico també destaca que “Feijóo i Sánchez traslladen la tensió de la legislatura al Dia de la Constitució”, i en un raconet parla de l’auditoria als centres que tracten la pesta per una possible fuga del virus, però el tema destacat del dia és pels comicis del 21 de desembre que obren la cursa electoral de les autonomies, que titula “Extremadura desfà l’empat entre PSOE i PP”. Igualment, el diari Ara porta l’encàrrec d’Illa d’auditar els centres de recerca a Collserola en la portada, però el tema principal és per un reportatge sobre els imams a Catalunya. “Quí són, què fan, d’on venen”, titula. I per últim, El Punt Avui dedica el dossier d’aquest diumenge als concursos d’obra pública, i assegura que aquests concursos, “que haurien de ser una eina estratègica, encara penalitzen les empreses que innoven”.