Sorpresa i gaudi a les portades per la decisió del fiscal suís Yves Bertossa de demanar l’arxivament de la causa oberta contra Joan Carles I per blanqueig agreujat de capitals. Al cap de tres anys d’investigacions, Bertossa no ha aconseguit provar que l’origen de la fortuna suïssa del rei emèrit (65 milions d’euros) sigui delictiu. El fiscal sospitava que era una comissió il·lícita per l'adjudicació de l'AVE la Meca-Medina al consorci hispanosaudita Al Shoula per 6.700 milions d’euros, el 2011. La versió que queda és que els diners són un regal del rei Abdullah de l’Aràbia Saudita, ja mort, a Joan Carles, el qual els va “donar irrevocablement” a la seva examant Corinna Larsen. L’ABC edulcora la cosa i diu que “Suïssa descarta” que l’emèrit “cobrés comissions”. És una manera d’explicar-ho que afavoreix l’emèrit, com si aquests tres anys hagués estat víctima d’una persecució injusta, arbitrària i sense raó. La Vanguardia, sense ser tan afalagadora, transmet la mateixa impressió amb més aire, i deixa el fiscal com un inútil o un irreflexiu, que després de “tres anys d’investigació” no ha pogut “acreditar” l’acusació. Té gràcia que l’epígraf sobre el títol sigui “La institució monàrquica”. No havíem quedat que era un problema de Joan Carles com a persona i que calia separar la corona del mal capteniment del seu detentor entre el 1975 i el 2014? És difícil dir que La Vanguardia s’equivoca en coses de monarquia —hi té mà trencada— però en això no sembla gaire encertat.
Aquests dos diaris tenen un problema, però, per vestir la mona de seda. Aquest problema es diu 65 milions d’euros. El Periódico, per exemple, ho explica d’una altra manera: el fiscal suís no ha pogut o sabut corroborar les seves sospites —ho deixa en “irregularitats”—, però ens ha descobert el detall dels tràfecs financers de Joan Carles, cosa que desperta la justificada curiositat de la ciutadania: amb quina mena de feina guanya un rei 65 milions l’any 2011, en plena crisi del món mundial? La fiscalia espanyola també disposa d'aquesta documentació, però fa un parell de setmanes ja va avançar que no hi té res a dir.
El País i l’Ara fan un títol més asèptic i les tira amb bala en els subtítols. En el cas del diari madrileny és demolidora la columna de text —un enfilall de fets crus, sense faramalla— perquè deixa en el cervell del lector el dubte que no formula per escrit: d’on venen aquests diners, com s’explica que arribin a Joan Carles I? Perquè la versió que són, diguem-ne, una “deixa” del rei saudita no explica tota la xarxa de moviments i maniobres entorn d’aquesta fortuna. El Mundo i La Razón van per feina i suggereixen els següents passos sobre el futur del rei emèrit al govern i la justícia espanyoles. El tabloide del Grupo Planeta s’agafa de les demandes de la dreta extrema i l’extrema dreta per vendre el retorn de Joan Carles. El Mundo diu que la decisió de la justícia suïssa neteja l’expedient de l’exmonarca i li obre el camí de tornada. Aquest diari encara anomena Corinna com a “examiga íntima”. El País en diu “examant”. La Vanguardia parla de “Corinna Larsen”, igual que fa l’ABC. El Periódico i La Razón de “Corinna”, a seques. Una di noi.
Atenció a El Periódico, que té en portada, en un títol que no és petit, un tema que desplega dins el diari. Sembla no res —el títol és que TramBaix no ofereix informació clara del seu negoci malgrat ser una concessionària pública— però explica que aquesta empresa i TramBesòs facturen una mitjana de 70 milions d'euros anuals. O que una part dels ingressos venen de la venda de bitllets i la resta, de la compensació pel dèficit de tarifa. El 2020, per exemple, TramBesòs va ingressar 27,3 milions d'euros, 2,6 milions per venda de bitllets i els altres 24,7 milions (sí, el 90,5% dels ingressos) a la compensació pel déficit de tarifa, és a dir, de la teva butxaca i la meva, que cobreixen la diferència entre el cost real del servei i el preu del bitllet. També explica que els accionistes de les concessionàries s'han repartit 200 milions en dividends des de l’inici de les operacions. Gairebé un de cada quatre euros que ingressa. Pas mal.
ABC, portada
El Periódico, portada
La Vanguardia, portada
El Mundo, portada
La Razón, portada
El País, portada
Ara, portada
El Punt Avui, portada