La Vanguardia obre la portada amb una entrevista a Artur Mas. En una pàgina de no res, l’expresident certifica la mort del procés —que no dels seus ideals— i esperona als partits indepes a aprofitar l’aritmètica parlamentària favorable per anar tots a l’una, aconseguir l’amnistia i fer peix al cove amb uns coves més grans i uns peixos més grossos (pacte fiscal, etcètera). La gràcia d’aquesta entrevista és doble. D’una banda, burxa amb un bastó en el vesper indepe, tant en el seu vessant ideològic com en el narratiu, i també en els protagonistes i la seva pràctica política. A Mas se li entén tot. Sense dir una paraula més alta que l’altra, acusa els qui prometen la independència per ara mateix (en un moment ho fa equivalent als pròxims quatre anys) de mentiders o inconscients. De l’altra banda, deixa en l’aire la possibilitat de tornar a la política activa si Carles Puigdemont no vol o no pot encapçalar les llistes de Junts. L'entrevista hauria d’aixecar polseguera i obrir un debat que fa temps que la política catalana té a sobre com una tempesta intensa que no acaba de descarregar. Aviam què passa.
Diu l’ABC que aquest és l’any que han assetjat la justícia. Ho escriu així, sense subjecte, com dient tu ja m’entens i ho atribuiràs a qui voldràs. Els lectors del tabloide monàrquic tenen clar el causant del setge i no només perquè el mateix diari fa mesos i mesos que els condiciona. Es pot interpretar també que el títol no identifica un agent perquè els assetjadors són tots els que tenen alguna relació amb la justícia, des dels partits, l’executiu i el legislatiu fins als mateixos òrgans de govern de la cosa, com el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), i els alts tribunals com el Suprem o l’Audiència Nacional. A la llista de greuges que l’ABC proclama en portada s’hi barregen bous i bèsties grosses, encara que a molts els vindran ganes de confirmar-ne algun, com quan diu que l’amnistia pels condemnats i processats independentistes “suposa reconèixer que els jutges van actuar malament en redactar les sentències”. No és així tècnicament, però en la pràctica i en el cap de molta gent, és així.
Tres diaris més fan aparèixer el tema de la justícia en portada. La Razón, sense esmentar cap font, diu que la Unió Europea intervindrà en la renovació del Consell, però que es canviarà el sistema d’elecció dels seus 20 vocals perquè siguin els jutges qui els triïn directament sense passar pel parlament. Ja ho veurem. El Mundo diu, molt torero, que el PP vigilarà al govern espanyol perquè no faci trampes en la renovació del CGPJ, etcètera. Tampoc documenta cap font, almenys en portada. L’Ara publica uns perfils dels jutges i fiscals assenyalats per casos de lawfare —són els que t’imagines— sense més afany que recollir i documentar les acusacions de fer servir la justícia amb objectius polítics. Al capdavall, es redueix tot a dos grans blocs de casos: l’independentisme i Podemos. Home, una mica d’olor de tigre potser sí que el fa, la justícia espanyola.
