Pablo Iglesias és el protagonista indiscutible de les portades d'avui. Feia dies que no hi havia tanta unanimitat a la premsa editada tant a Madrid com a Barcelona. El moviment fet pel líder d’Unidas Podemos a tres dies de l’inici del debat d’investidura mereix, efectivament tota l’atenció. Iglesias fa un pas al costat, renuncia, s’aparta, recula... Ja no vol ser vicepresident, ni ministre si la seva formació aconsegueix entrar en un govern de Pedro Sánchez, que aquesta setmana, per cert, s’ha quedat descansat carregant contra el líder podemita. Si ell és el problema, marxa i ja està.
Veure’m però si amb això n’hi ha prou, perquè el màrtir Iglesias fa un pas al costat, renuncia, s’aparta, recula, però no dona un xec en blanc a Sánchez: exigeix decidir quins seran els ministres d'Unidas Podemos. De fet exigeix fins a cinc carteres, segons El Mundo. I el PSOE per aquí no passa. És Sánchez qui té el dret de decidir el ministres del seu govern i el que toca, insisteixen els socialistes, és parlar de programa i no de cadires. Tornem a la casella de sortida? No era Iglesias l'únic escull per un govern de coalició, segons va dir Sànchez? Així que, si bé sembla que es reprenen les negociacions, encara queda molt i molt per parlar. Malgrat el gest d’Iglesias, no sembla doncs que la investidura estigui més a prop avui que fa dos dies.
A tot això, El Mundo segueix amb la seva particular creuada contra els espies de Torra als patis de les escoles. El rotatiu ha posat la Plataforma per la Llengua en el seu disparador i avui torna a rebre, ara per les subvencions que ha rebut en els darrers anys del Govern. Les ganes d’empastifar d’aquest diari segueixen sent les mateixes a les que ens tenen acostumats.
