Sempre hi són. A punt per aparèixer a l’últim minut per salvar la pàtria. Les coses no van bé; Espanya no va bé, ara que el bipartidisme és cosa del passat i cal posar ordre, i encara més a les portes d’una investidura que s’apunta fallida. És en aquest context que han tornat Felipe González i José María Aznar, enemics en el passat però que ara tenen un objectiu comú: posar seny. González i Aznar, des de l’autoritat que creuen que els atorga haver ocupat la Moncloa gràcies a unes majories àmplies o amb el suport de nacionalistes dels quals ara reneguen, han unit forces per fer una crida a l’ordre als seus partits i posar fi al bloqueig que pateixen les institucions espanyoles. Cal recuperar la centralitat i acabar amb la política de blocs, un missatge que recullen en portada El Mundo i La Razón.
A la tornada d’Aznar i González, encara que sigui fugaç, s'hi afegeix la de Cayetana Álvarez de Toledo. Torna la gran aposta electoral de Pablo Casado per a Catalunya a les eleccions del 28-A, que va aconseguir els pitjors resultats que ha tret mai el PP en la seva història. Cayetana serà la substituta de Dolors Montserrat com a portaveu dels populars al Congrés dels Diputats. Carregem-nos de crispetes, perquè ens esperen sessions estel·lars a l’hemicicle, vist com se les gasta l’única diputada que té el PP a Catalunya. Ja en vam tenir un tast durant la campanya electoral. Aquesta és la centralitat del PP de Pablo Casado.
Veurem quan s’estrena la nova portaveu: això de la investidura està més embolicat que mai, i Sánchez continua sense els suports necessaris, per bé que hi ha qui sembla que s'ha perdut algun capítol del culebrot. Només així s’entén que El Mundo asseguri que “els separatistes es mobilitzen per salvar la investidura de Sánchez”, quan La Vanguardia pregona “malestar a ERC pel cop de porta de Torra a Sánchez”.
I de les noves revelacions sobre el CNI i l’imam de Ripoll, continuem amb l’imperi del silenci a les portades, amb l’excepció, un dia més, d’El Punt Avui.
