L'eurodiputada Clara Ponsatí, que ha estat professora d'Economia a la Universitat de Saint Andrews a Escòcia, ha carregat amb duresa contra la decisió del govern del PSOE i Podemos de rebaixar els requisits a l'ensenyament, com retirar el límit de suspensos per passar de curs o no fer exàmens de recuperació. Ponsatí s'ha mostrat convençuda que això significarà una baixada de nivell, i ha aportat dades alarmants.
"Polítiques educatives per millorar la productivitat Made in Spain", ha deixat anar amb ironia. I ha citat un gràfic on es comenten les dues mesures citades i també que es podrà aprovar el batxillerat amb una assignatura suspesa, i que la repetició de curs "serà molt excepcional".
Polítiques educatives per millorar la productivitat made in Spain. pic.twitter.com/jVJn18FdN6
— Clara Ponsatí (@ClaraPonsati) November 17, 2021
Ponsatí ha adjuntat un segon gràfic sobre la productivitat per hora treballada que mostra l'espectacular retrocés que ha patit l'economia espanyola aquest any, on s'ha despenjat dels grans països europeus.
El filòsof i exprofessor de la Universitat de Nova York Jordi Graupera també ha criticat l'eliminació dels requisits, i li ha pronosticat un pèssim futur. "Amb la nova reforma educativa, aprendre serà opcional", ha resumit.
El cas d'Israel
Curiosament a Israel se segueix la política educativa oposada a la d'Espanya, segons ha explicat a la xarxa Núria Germà, que resideix al país hebreu. "Aquí a Israel tots (o quasi tots) els instituts tenen 3 línies... Estudiants, avançats i excel·lència. Per optar-hi fas un curs de 2 setmanes, un examen i una entrevista amb la direcció del centre. Ah, i són instituts públics", ha explicat. S'ha mostrat decebuda per la reforma escolar que es vol aplicar. "Se'm trenca el cor de llegir això", ha deixat anar.
Segons el govern espanyol, l'objectiu del seu decret és promoure una evolució positiva de l'alumnat, especialment en l'educació obligatòria, afavorint que els escolars passin per aquestes etapes amb la garantia més gran possible d'aprenentatge i mantenint les seves expectatives d'assolir una formació tan avançada com sigui possible. "Intentem promoure un esforç basat en la motivació i no pas en el càstig perquè els alumnes assoleixin el millor aprenentatge possible", ha assenyalat la ministra d'Educació i FP, Pilar Alegría.
La ministra d'Educació espanyola, Pilar Alegría / EFE
Alegría també ha subratllat que es tracta d'atendre les necessitats específiques de cada alumne, detectar les dificultats, oferir suport a l'estudiant i "confiar més" en els docents, que són els qui millor coneixen l'adquisició de competències dels seus alumnes. "Estem davant d'un nou sistema d'avaluació que impulsa la cultura escolar basada en la confiança, el treball col·laboratiu i la participació", ha afegit. De fet, ha considerat que és molt preocupant que el 30% dels alumnes menors de quinze anys hagin repetit com a mínim un cop, així com que les taxes d'abandonament escolar de l'Estat se situïn en un 16%.
La ministra ha indicat que aquest decret permet que l'Estat espanyol s'adapti als estàndards europeus, ja que contempla "un caràcter integrador" en totes les etapes educatives, posa el focus en allò que es coneix com a avaluació continuada i fa "una passa més" en reforçar la personalització de tots els processos d'aprenentatge. A més, ha defensat que el text posa el focus en el treball col·laboratiu i evita considerar repetir curs com a solució per a l'alumne.
Sobre la seva predecessora, Alegría ha recordat que la normativa aprovada aquest dimarts no fa res més que desenvolupar la Lomloe, més coneguda com a Llei Celaá (en referència a l'exministra socialista Isabel Celaá), aprovada el desembre del 2020. A més, ha refusat les crítiques sobre que s'estigui atacant valors com els de l'esforç i el mèrit.