Un dels documents desclassificats pel govern espanyol sobre el 23F revela que les forces de seguretat haurien estudiat un assalt armat al Congrés dels Diputats per posar fi al segrest parlamentari, una operació que els mateixos informes xifraven en un cost potencial d’“entre 80 i 110 morts”. L’arxiu, datat el 18 de març del 1981, recull que la policia seguia de prop la preparació d’un llibre sobre el cop d'estat per part del director de Cambio 16 i el cap de premsa del Ministeri de l’Interior, on es preveia “revelar diverses facetes fins ara no divulgades”, entre elles “l'avaluació que es va fer del projectat assalt pels GEO [Grup Especial d'Operacions] al Palau del Congrés”. El pla contemplava un desplegament d’unitats especials, però segons explica el document, “un dels aspectes que el va frenar va ser el fet que” una persona, el nom de la qual apareix guixat, “romandria en un despatx immediat a una de les vies de penetració estudiada”.
El mateix informe assenyala que els autors d’aquell llibre analitzat per la policia sostenien que el cop d’estat de Tejero s’hauria inspirat en l’anomenada Operación Ariete, concebuda quan Luis Carrero Blanco era president del govern espanyol. Aquesta iniciativa preveia dues fases diferenciades: la generació d’un “buit de poder” institucional i la provocació de “desordres de masses” al carrer per reforçar la intervenció dels colpistes. La segona part, però, no s’hauria arribat a materialitzar plenament, ja que “va ser frenada a Barcelona passades les 6.00 h, en què es va anul·lar una convocatòria de carrer de CCOO i UGT”.
Qui era l’autor del llibre?
El document no n’especifica la identitat dels autors del llibre, però és sabut que el director de Cambio 16 al qual es fa referència el 1981 era Juan Tomás de Salas, mort el 23 de febrer del 2000 a 62 anys. Fundador i expresident de Grupo 16, havia militat al Front d’Alliberament Popular, una organització antifranquista activa entre 1958 i 1969. La seva trajectòria política el va portar a demanar asil a l’ambaixada de Colòmbia a Madrid, on va romandre vuit mesos abans que el règim li reconegués l’estatus d’asilat i l’obligués a marxar cap a Colòmbia el febrer del 1963. Anys després es va establir a Londres, on va treballar per a l’edició llatinoamericana de The Economist fins al seu retorn a Espanya. Poc després del 23F, i tal com apunten els papers desclassificats, va començar a preparar amb el cap de premsa d’Interior un llibre que pretenia revelar detalls inèdits sobre l’operatiu previst per assaltar el Congrés.