La policia espanyola ha detingut aquest dimecres sis militants de l'organització juvenil Arran a les comarques de Ponent. Segons ha informat la mateixa organització a través de les xarxes socials, primer han estat dos, els detinguts, i a la tarda, quatre més, en el que han qualificat d'operació repressiva. Els detinguts, que serien veïns de les comarques del Pla d'Urgell i l'Urgell, han estat traslladats a la comissaria de la policia a Lleida. Arran també informa que l'operació tindria origen en unes investigacions de mesos enrere, amb acusacions per delictes greus. Per tot plegat, s'ha convocat una concentració al davant de la comissaria.
Arran ha emès un comunicat en què afirma que les sis detencions són "accions repressives". "Sense avís previ, sense notificació de l'obertura d'un procés judicial, el jovent d'Arran tornem a trobar-nos davant d'un nou cas de criminalització i persecució política i policial", resa el comunicat. També afirmen que aquesta operació tindria origen en "unes investigacions de mesos enrere", amb acusacions de delictes greus. Tot i això, el comunicat afirma que fins que Arran no pugui accedir als expedients i les advocades d'Alerta Solidària no puguin assistir els detinguts, "no se sabrà de què se'ls acusa".
Segons informa EFE, fonts policials han assenyalat que als detinguts els atribueixen diversos delictes, com danys a gasolineres i un incendi a les vies de l'AVE que l'any passat va estar a punt de causar un descarrilament. També estralls i pertorbació de l'ordre públic, i que han estat traslladats a la comissaria de Lleida, a l'espera de passar a disposició judicial demà o demà passat. L'operació s'ha dut a terme en secret, i les actuacions corresponen al jutjat d'instrucció 4 de Lleida.
Els moviments socials catalans, al punt de mira de la Policia Nacional
Aquesta notícia arriba després de fer-se públic, la setmana passada, que la Policia Nacional havia infiltrat un agent, durant tres anys, en moviments socials de Barcelona. Després de la publicació de la notícia, les crítiques cap a aquestes pràctiques no han trigat a arribar, i multitud de sectors socials i polítics han criticat aquestes pràctiques. Sense anar més lluny, el dilluns de la setmana passada, els grups d'Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, la CUP i el PDeCAT al Congrés dels Diputats van demanar la compareixença del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, perquè donés explicacions sobre aquest nou policia infiltrat. Alhora, el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, va adreçar-se a Marlaska a través d'una carta per exigir-li "respostes urgents". Divendres passat, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, es va sumar a la pressió i també va enviar una carta al ministre per demanar-li explicacions i la depuració de responsabilitats.
Aquest dimarts, Marlaska es va defensar davant les crítiques i va afirmar que aquestes pràctiques policials són "perfectament legals" i que es duen a terme per "prevenir delictes". Segons el ministre de l'Interior, les infiltracions permeten "generar les dades i la informació necessària per garantir la seguretat de tots". "Vivim en una democràcia no militant", va dir, i aquí "no es persegueixen les ideologies o les idees", sinó "fets". Segons Marlaska, l'actuació dels membres del Cos Nacional de Policia "sempre" s'adequa a la legalitat i té com a objectiu "garantir l'exercici dels nostres drets i llibertats" i "generar l'espai perquè tothom pugui dir el que vulgui i viure com sigui més feliç".