Una tribuna d’opinió publicada a El País ha desencadenat una forta polèmica després que el seu autor, l’escriptor franco-marroquí Tahar Ben Jelloun, plantegés arribar a un acord perquè Ceuta i Melilla passessin a mans del Marroc. El text, titulat España-Marruecos, superar la crisis, defensa la necessitat de recompondre les relacions entre Madrid i Rabat, però és la proposta sobre les dues ciutats autònomes la que ha concentrat bona part de les reaccions, inclosa una resposta directa del Partit Popular.
Ben Jelloun, guanyador del Premi Goncourt el 1987, descriu la relació entre Espanya i el Marroc com una vinculació marcada actualment per la tensió i reclama recuperar el diàleg diplomàtic entre els dos països. En aquest context, considera que la situació de Ceuta i Melilla hauria de formar part de les qüestions que s’abordin.
Gran labor de @el_pais como quinta columna de Marruecos, dando altavoz a sus peones y mentiras . #ironíaON
— ⚖️ Javier Barrio Glez (@jabargon) September 19, 2026
Del estilo de esos periódicos noruegos ( Fritt Folk, Tidens Tegn) y franceses (Je Suis Partout) en años 30/40, favorables a la ocupación alemana. https://t.co/6loGJnDmAx pic.twitter.com/mTXw5ItEiq
“Un gest històric i realista”
El passatge que ha generat més controvèrsia és aquell en què l’escriptor defensa explícitament un canvi en la situació de les dues ciutats. “Arribar a un acord per retornar Ceuta i Melilla al Marroc seria un gest històric i realista. No és normal que la frontera europea estigui en territori africà”, afirma Ben Jelloun.
L’autor sosté també que Ceuta i Melilla constitueixen, igual que Gibraltar, una situació “anacrònica” al segle XXI i vincula la qüestió a la necessitat que Espanya i el Marroc reprenguin les negociacions. “És necessària la tornada a la taula de negociació i al diàleg entre dos veïns units per tants llaços culturals, econòmics i també polítics”, escriu al tram final de la tribuna.
El text dedica també una part important a les tensions recents entre els dos països. Ben Jelloun critica les acusacions formulades contra el Marroc per sectors de la dreta i l’extrema dreta espanyoles i defensa que Madrid i Rabat estan obligats a mantenir la cooperació pels interessos compartits i pels seus intercanvis econòmics.
A més, aborda els episodis migratoris registrats a Ceuta els dies 30 i 31 de juliol i sosté que les investigacions espanyoles van concloure que el Marroc no havia instigat els joves que van intentar arribar a la ciutat. L’escriptor també relaciona les actuals tensions amb la política espanyola sobre el Sàhara Occidental i amb les discrepàncies que aquesta qüestió ha provocat.
El PP respon: “Això és una barbaritat”
La proposta sobre Ceuta i Melilla ha provocat una reacció immediata del Partit Popular, que ha rebutjat frontalment els arguments exposats a la tribuna. “Ceuta i Melilla són Espanya i els seus ciutadans, espanyols. Defensar-ne el lliurament no és una qüestió de ‘realisme’: és qüestionar la sobirania espanyola i els drets dels qui hi viuen”, ha afirmat el partit.
El PP també ha expressat la seva sorpresa pel fet que el text aparegui publicat a El País: “Costa creure que això es publiqui a El País. Això és una barbaritat”.
Ceuta y Melilla son España y sus ciudadanos, españoles. Defender su entrega no es una cuestión de “realismo”: es cuestionar la soberanía española y los derechos de quienes viven allí.
— Partido Popular (@ppopular) September 19, 2026
Cuesta creer que esto se publique en @elpais. Esto es una barbaridad pic.twitter.com/QPt8Me2xXS
La controvèrsia ha anat més enllà de la discrepància amb les tesis de Ben Jelloun. A les xarxes socials, diversos usuaris han responsabilitzat també el diari per haver donat espai a la tribuna i alguns han arribat a acusar-lo d’actuar en benefici dels interessos marroquins o de voler obrir un debat sobre la sobirania de Ceuta i Melilla.
Altres intervencions, en canvi, han defensat la distinció entre l’opinió d’un articulista i la posició editorial d’un mitjà. Una de les respostes compartides durant la polèmica sosté que “publicar una tribuna signada no significa posar-se al servei de cap país” i reivindica que una opinió discutible pugui ser publicada i debatuda.
De la tribuna al debat sobre el paper del diari
Una part significativa de la discussió s’ha centrat així no només en el contingut de l’article, sinó també en la decisió de El País de publicar-lo. Entre les reaccions hi ha qui interpreta aquesta publicació com una manera d’introduir en el debat públic la possibilitat de negociar sobre Ceuta i Melilla, mentre que altres rebutgen que donar espai a una opinió equivalgui a assumir-la com a pròpia.
La tribuna de Ben Jelloun denuncia el que considera una estigmatització dels marroquins, acusa determinats sectors polítics i mediàtics d’alimentar l’hostilitat contra el país veí i recorda els atacs contra immigrants marroquins registrats a El Ejido l’any 2000.
El text conclou reclamant que Espanya i el Marroc deixin enrere l’actual escalada verbal i recuperin el diàleg. Però la proposta concreta de negociar el futur de Ceuta i Melilla ha acabat convertint la tribuna en el centre d’una polèmica política i mediàtica sobre sobirania, llibertat d’opinió i els límits entre la veu d’un articulista i la responsabilitat del mitjà que la publica.