La contractació de Guinadell Orriols, la filla gran de l'alcaldessa de Ripoll i líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, com a agent interina de la Policia Local ha desencadenat una forta polèmica política. La jove, de 19 anys, va prendre possessió de la plaça el passat 17 de juliol després de superar un procediment de selecció convocat per la via d'urgència per cobrir la manca d'efectius del cos. L'alcaldessa rebutja qualsevol sospita de tracte de favor i assegura que la seva filla va obtenir la millor puntuació en totes les proves, amb més de dos punts d'avantatge sobre el segon classificat després de l'entrevista personal. "No he col·locat ningú a dit", va afirmar durant el ple municipal d'aquest dimarts. "De la mateixa manera que no podia beneficiar-la pel fet de ser la meva filla, tampoc podia impedir-li complir el seu somni", va afegir, en paraules que ha compartit a través d’una piulada a la xarxa X. La controvèrsia, però, no se centra tant en el resultat del procés o la seva legalitat com en el paper que hi va jugar la mateixa Orriols.
La meva filla serà Policia Local perquè té la formació i vocació necessàries, i ha tret la millor nota (amb diferència) en el procés selectiu.
— Sílvia Orriols (@orriolsderipoll) July 28, 2026
De la mateixa manera que no la puc beneficiar servint-me del càrrec que ocupo, tampoc la puc perjudicar ni privar de fer realitat el seu… pic.twitter.com/Bloe5gBOhR
Segons ha avançat El País, un decret signat el 30 de juny atribueix a l'alcaldessa decisions rellevants del procediment, com ara el nomenament dels membres del tribunal qualificador, la determinació de les proves, els criteris de valoració i el calendari del procés. La delegació d'aquestes competències no es va produir fins al 3 de juliol, coincidint amb la fase final de selecció, quan els cinc candidats que havien superat la prova tècnica van passar l'entrevista personal. Vestida amb una samarreta de la policia local de Ripoll, l’alcaldessa va negar qualsevol tracte de favor en la contractació de la seva filla com a agent interina de la Policia Local i va defensar que el procés es va desenvolupar amb totes les garanties. "Des del primer moment que em va dir que es presentaria, ja sabia el risc que assumíem", ha admès, en referència al fet que era conscient de la polèmica que podia generar la candidatura. "M’he abstingut de participar en qualsevol assumpte del procés", va reblar.
Una convocatòria d'urgència
Segons relata el rotatiu, la plaça es va convocar l'11 de juny mitjançant un procediment extraordinari de selecció "amb caràcter d'urgència", d'una plaça d'agent interí de la Policia Local mitjançant un procediment de selecció directa, justificat per una "situació operativa crítica" derivada de la manca estructural d'agents a la Policia Local. El decret municipal argumenta que aquesta situació comprometia un servei públic essencial i feia necessari cobrir la vacant amb la màxima rapidesa. Per això es va optar per un procés simplificat basat en una prova pràctica i una entrevista, mantenint, segons el consistori, els principis de publicitat, mèrit i capacitat. L'anunci, signat pel secretari general del consistori, Gerard Soldevila, donava dotze dies perquè els interessats presentessin la candidatura i fixava uns requisits bàsics: ser major d'edat, disposar del títol de batxillerat, acreditar un nivell intermedi de català i tenir permís de conduir. També es valorava especialment l'experiència en l'àmbit policial. En total, 24 persones es van inscriure en el procés, de les quals 15 complien els requisits i 5 van arribar a la fase final d'entrevistes.
Tot i que Orriols ha insistit que es va mantenir al marge del procediment, set dies després de tancar-se el termini de presentació de sol·licituds, el 30 de juny, va ser ella mateixa qui va resoldre diversos aspectes clau del procés. Segons el decret, l'alcaldessa —de qui el mateix document recorda que "ostenta el comandament superior de la Policia Local"— va nomenar els membres del tribunal qualificador, format per una sergent i dos caporals del cos, i també va fixar les proves d'accés, els criteris de valoració i el calendari del procés. El decret porta la signatura del secretari municipal.
El mateix document justifica la via d'urgència per la "situació operativa crítica" que, segons el consistori, pateix la Policia Local de Ripoll per la manca estructural d'agents. El text defensa que la cobertura de la plaça era una "necessitat inajornable" i afirma que "la urgència del procediment és l'única via possible per corregir amb la celeritat necessària una disfunció greu que compromet un servei públic fonamental". Durant el ple municipal, el secretari va defensar que no hi havia cap irregularitat i va arribar a afirmar que, tractant-se d'un procediment d'urgència, "ni tan sols calia fer un procés de selecció".
El debat sobre l'abstenció
El principal punt de discussió és si l'alcaldessa havia d'abstenir-se des de l'inici del procediment. La normativa aplicada en la mateixa convocatòria obligava Orriols a apartar-se de totes les fases del procés pel fet que una familiar directa hi participava. La mateixa convocatòria cita diverses normes que remeten a la llei de règim jurídic del sector públic, la qual estableix l'obligació d'abstenir-se quan en un procediment administratiu hi participa un familiar directe. La llei preveu mecanismes, com la delegació de competències, per evitar qualsevol conflicte d'interessos. Tot i això, el decret del 30 de juny li atribueix diverses decisions organitzatives prèvies a la delegació de competències. Orriols no va delegar les seves funcions fins al 3 de juliol, el mateix dia que els cinc candidats que havien superat la prova tècnica —d'un total de quinze aspirants admesos— afrontaven l'entrevista definitiva. El decret que formalitza el nomenament ja apareix signat pel regidor Gaspar Viñas Codina, a qui s'havien delegat les competències.
A tot plegat s'hi afegeix un altre element que alimenta les crítiques. La resolució estableix que el nomenament s'havia de publicar tant al Butlletí Oficial de la Província de Girona com al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, però, segons la informació publicada, deu dies després de la designació encara no s'havia fet pública. També crida l'atenció que, mentre l'anunci inicial justificava la convocatòria per una situació d'"urgència", el decret de nomenament elevava aquesta qualificació i parlava de "màxima urgència". Orriols sosté que es va abstenir "absolutament" de qualsevol decisió relacionada amb l'avaluació dels candidats i defensa que la seva filla va aconseguir la plaça "per mèrits propis i acreditables". La líder d'Aliança Catalana fins i tot va explicar que es va plantejar demanar-li que no s'hi presentés per evitar la polèmica, però va concloure que això també hauria estat injust.
La polèmica ha saltat als mitjans i a les xarxes socials, en un moment en què Orriols ha convertit la crítica al "partidisme" i als "endolls" a les institucions en un dels eixos del seu discurs polític. Precisament per això, l'oposició considera que aquest nomenament debilita el missatge regeneracionista que la líder d'Aliança Catalana defensa habitualment tant a l'Ajuntament de Ripoll com al Parlament. El cas recorda allò de la dona del Cèsar...
Mal comienzo... La hija no es el problema. Puede tener formación, vocación y méritos. El problema es la madre-alcaldesa. En la Administración no basta con que el resultado sea justo: el procedimiento debe ser neutral, verificable y ajeno a cualquier conflicto de interés. https://t.co/v0HdueWDcn
— Gonzalo Boye (@boye_g) July 29, 2026