En temps de campanya, els discursos s'elaboren a partir del pols de les enquestes i l'estratègia del partit per maximitzar els resultats electorals. Podemos es va alimentar en els seus inicis de la bretxa generacional que hi ha a Espanya, en virtut de la qual els ciutadans socialitzats després de la Transició tendirien a votar forces emergents com la formació morada o Ciutadans. El fet porta un sostre electoral associat, que dificulta la possibilitat de seguir creixent en suports més enllà dels 55 anys. És el nínxol on adreçaran esforços, per trencar la bretxa, amb un discurs sobre relleu i el pacte intergeneracional.

Deia el secretari general de la formació, Pablo Iglesias, que les famílies havien d'acudir juntes a les urnes, és a dir, joves, pares, mares i avis. Més enllà de la fraternitat implícita, la idea busca un segment on els podemistes tenen poca implantació, però on el PSOE encara és fort. Concretament a partir dels 55-60 anys, els socialistes registren un suport, ara desmobilitzat, a causa de la possibilitat de sorpasso i el desincentiu de la repetició electoral per a un perfil demogràfic de votant menys interessat en política de per si: treballadors poc qualificats, jubilats i dones.

En aquest flanc, el PSOE nega la possibilitat que Unidos Podemos els pugui avançar, almenys davant de les càmeres i de forma oficial. D'una banda, asseguren que per motius "emocionals" els seus fidels faran el possible per evitar el sorpasso. Per altra banda, es llancen als carrers i al 'porta a porta' per assegurar-se que mobilitzen el seu vot i que en cap cas els podemistes els trepitgen els talons. Però la mesura no deixa de ser estètica: Sánchez va entrar en unes poques cases durant el recorregut per Móstoles, més com a escenificació d'una estratègia electoral que com a garantia d'obtenció de sufragis.

En un moment en què el sorpasso es jugarà en uns pocs escons, les estratègies formals i les paraules buides calen menys que els relats. I Podemos, que està format en bona mesura per doctors en Ciència i Comunicació política, ho sap. Per aquest motiu, han desenvolupat un relat basat en la necessitat de guanyar el país, sense excloure "aquells qui més en saben", com ells afirmen. És a dir, les persones grans. L'estratègia es farceix amb altres elements, com ara la necessitat de guanyar salaris dignes per garantir les pensions, o la notòria i inèdita aparició de persones grans en els seus cartells electorals.

La Transició és un dels elements que els podemistes asseguren que cal superar, on centraran part dels seus esforços per perpetrar el sorpasso al PSOE. La idea subjacent, com va constatar el número dos, Íñigo Errejón, al míting d'aquest dimarts a las Palmas, és la d'un "pacte generacional" entre els qui es van socialitzar durant aquell període constituent i els qui s'han socialitzat després, que permeti guanyar el país "per a la seva gent". Aquesta és la gènesi del populisme: apel·lar a la gent en moments de crisi política i diferenciar-la de les institucions, que ara estarien en mans del Partit Popular: el seu "enemic".

L'exJEMAD i Anguita

No tot el discurs es farceix de relat. El fet de comptar amb l'exJEMAD, òrgan de les Forces Armades espanyoles, Julio Rodríguez, en la candidatura per Almeria és una altra picada d'ullet als socialistes nostàlgics amb el passat. Rodríguez és un actiu molt destacat a Podemos, que va mantenir una disputa amb Izquierda Unida a Andalusia per col·locar-lo com a primer de la llista. Els d'IU volien posar-hi el seu candidat, però l'estratègia pragmàtica de la formació morada va passar per davant.

Mostra de la seva rellevància n'és la seva aparició al cartell electoral, juntament amb altres actius de la candidatura com són l'alcaldessa Ada Colau, Pablo Iglesias, Mónica Oltra. Rodríguez és l'apel·lació a la pàtria i al passat. El mateix passa amb l'assistència de Julio Anguita a determinats mítings al sud d'Andalusia, com a esperit d'aquells qui van participar durant la postTransició, en el període de l'Espanya ja democràtica. I també és l'ideòleg del sorpasso, no per casualitat.