Podemos ni es crea, ni es destrueix: només es transforma. La formació morada enceta aquest dissabte un procés per repensar quina haurà de ser l'estratègia del partit d'ara en endavant. Les eleccions del 26-J es van saldar amb la desmobilització d'un milió de votants, que va portar alguns sectors a qüestionar l'aliança amb Izquierda Unida. El partit no ha aconseguit que l'estratègia "d'assaltament al cel" els catapultés directament al poder. Unidos Podemos estarà en l'oposició com a tercera força –darrere del PSOE– i tem que la nova situació com a "partit normal" els surti malament.

“Pot ser que guanyem les eleccions en quatre anys o que ens donem una hòstia de proporcions bíbliques”, assegurava el secretari general del partit, Pablo Iglesias, en la inauguració d’un curs a El Escorial. Iglesias assumeix el seu paper d'oposició amb temor. "No està clar que puguem articular tot això. Estic acollonit", va confessar el líder sobre un debat que començarà avui al Consell Ciutadà i desembocarà en els propers mesos en una nova Assemblea Ciutadana. Segons Iglesias, s'hauria de celebrar entre finals d'aquest any i principis del vinent.

El punt a resoldre és si la normalització parlamentària els farà perdre suports, un cop esgotada la "hipòtesi Podemos". Aquesta es va identificar a l'assemblea de Vistalegre l'any 2014, on el partit va trobar en la mobilització del 15-M del 2011 una esquerda amb què "assaltar la crisi del règim", com ells mateixos han descrit. Les eleccions europees, municipals, autonòmiques i estatals els van permetre avançar ràpidament, com a "màquina de guerra electoral". Però un cop superada la fase de la guerra llampec, Podemos enfronta la conversió “de partisà a exèrcit regular”. 

"Un partit normal"

A Iglesias li preocupen qüestions formals com la "burocratizació", que haurà d'articular amb els cercles i les federacions territorials. El secretari polític, Íñigo Errejón, es mira l'essència i defensa la moderació per atraure els ciutadans a qui podrien causar temor. "No queda ni molt menys exclosa la possibilitat que Podemos governi a Espanya, però serà un altre Podemos, una altra cosa. Més predictible, menys sexi, i que generi menys por, menys incertesa", va preconitzar l'estrateg de la formació.

Errejón té una visió pragmàtica de la política que li ha permès arribar als 71 escons amb les tesis sobre la transversalitat. Asseguts ja a l'escó, Podemos opera ja en la dinàmica clàssica dreta-esquerra. Per tant, el seu eix "els de dalt i els de baix" ha perdut força. El viratge cap a aquells ciutadans que "només es decanten per una o altra formació política quan creuen que guanyarà" es preveu imminent. És a dir, cap a aquells que no compren relats sobre "poble i pàtria", sinó resultats perquè miren la cosa pública en la distància.

L'objectiu també passarà per articular una fórmula a mig camí entre el carrer i el parlament. Irene Montero reconeix que si d'ara endavant només miren cap als seus activistes i fidels emocionals estaran "abocats al fracàs". Tanmateix, ella aposta més fermament per no obviar les lluites ciutadanes. "No podem parlamentaritzar la nostra activitat de forma que els sectors populars quedin de nou fora de la vida política del nostre país. De forma que se sentin exclosos", va dir la cap de gabinet de Pablo Iglesias.

El 26-J

El debat de llarga distància no cau en el buit. La secretària d'Anàlisi Política i Social, Carolina Bescansa, exposarà al Consell Ciutadà els motius de la punxada el 26-J, a partir d'un informe demoscòpic que ha elaborat. Ha avançat que ni la coalició amb IU, ni el lideratge de Pablo Iglesias haurien contribuït a restar vots, que el milió de votants perduts no s'ha anat a altres partits sinó a l'abstenció; i que l'estratègia de centrar la campanya en estendre la mà al PSOE, mentre els socialistes els "atacaven frontalment", ha perjudicat. Autocrítica nul·la.

Més enllà dels escons, el partit no dubta de la seva hegemonia cultural, com teoritzava un altre dels seus referents, el filòsof italià Antonio Gramsci. “Hem podemitzat Espanya alhora que ens hem impregnat molt més del nostre país. El Podemos d’avui s’assembla molt més a Espanya que el Podemos de fa dos anys”, indicava Errejón. Entre la guerra i el relat, el curt termini i el llarg, és on Podemos busca la pau com a força d'oposició amb vocació de governar algun dia.