A través de filtracions, el govern espanyol ja ha deixat en safata el cap de Paz Esteban, directora del Centre Nacional d'Intel·ligència. Però per a molts aquest gest no és suficient. Començant pel soci minoritari de la coalició, Podemos, que aquest dilluns ha tornat a insistir que cal que s'assumeixin "responsabilitats polítiques al màxim nivell", amb la vista posada en la ministra de Defensa, Margarita Robles, màxima responsable política del CNI. S'han d'assumir vingui d'on vingui l'atac, si d'un país estranger o de "cèl·lules descontrolades" dels serveis d'intel·ligència, una hipòtesi que no descarten. La formació també ha reclamat una investigació pública independent i que es desclassifiquin els documents exhibits per Esteban a la comissió de secrets oficials.
En roda de premsa aquest dilluns, el coportaveu de la formació, Pablo Fernández, ha denunciat que el cas Pegasus és "extraordinàriament greu". En aquest sentit, ha reiterat que cal conéixer "amb certeses" el que ha passat per a garantir que no torni a passar i "restablir" la confiança dels espanyols en les institucions. "Això és el que ha de fer el govern d'Espanya i en què treballa Podemos. El fet que el CNI fos incapaç de protegir les telecomunicacions del president i la ministra de Defensa, així com l'espionatge massiu a independentistes catalans i bascos, requereix l'assumpció de responsabilitats al màxim nivell", ha reblat Fernández, que ha reiterat que "han de dimitir motu proprio per la seva pròpia dignitat i la del nostre país". Fins que això no passi, s'estarà "fent mal a la democràcia".
A banda de dimissions, des de Podemos insisteixen que cal investigar el cas Pegasus fins al final, una investigació que "no pot fer-se per part dels responsables d'aquest assumpte". En paral·lel, com ja van fer després de la comissió de secrets oficials la setmana passada, han reclamat formalment al ministre de la Presidència, Félix Bolaños, que desclassifiqui els documents que allà va mostrar la directora del CNI, les 29 autoritzacions judicials del Tribunal Suprem per a espiar dirigents independentistes catalans durant la tardor del 2019, coincidint amb les protestes contra la sentència del procés.
Sigui quina sigui la conclusió d'aquesta investigació, des de Podemos ho veuen molt greu. Si es tracta de l'atac d'un país estranger, seria un "fet gravíssim" que el CNI no hagi estat capaç de protegir les telecomunicacions del president del govern espanyol. El mateix si es tracta d'una "cèl·lula descontrolada" dels serveis secrets, "quelcom que ja ha passat i no és descartable". En aquest cas, ha apuntat Pablo Fernández, posaria de relleu la "incapacitat palmària per fer neteja" a les clavegueres de l'Estat.