Podemos ha advertit aquest dilluns que la derogació del delicte de sedició a canvi d’una modificació en el Codi Penal per introduir els desordres públics agreujats li genera preocupació. Ho ha explicat la portaveu estatal de la formació, María Teresa Pérez, que ha explicat que veuen risc de criminalització al dret de protesta pacífica segons quin tipus d’interpretació es faci del text que han presentat al Congrés dels Diputats el PSOE i Unidas Podemos. En aquest sentit, ha avançat que el partit estudiarà el text per si consideren que cal presentar-hi esmenes.
D’altra banda, la formació ha explicat que no va participar de manera activa en la negociació amb el PSOE per derogar el delicte de sedició, i ha afegit que els detalls d’aquestes converses es desconeixien a la cúpula morada; ja qui portava aquestes gestions eren la vicepresidenta del govern espanyol, Yolanda Díaz, i el president del grup parlamentari d’Unidas Podemos, Jaume Asens.
Així doncs, Pérez ha opinat en roda de premsa que li sembla “molt bona notícia” que finalment s’hagi apostat per derogar un delicte que, a parer seu, és “anacrònic”; un canvi que des del partit ja fa “molt temps que es reclama”. Ha reiterat que, segons Podemos, el conflicte entre Catalunya i Espanya s’ha de solucionar des de la “política” i no des de l’esfera judicial.
Asens ha volgut contextualitzar més tard les paraules de Pérez, i ha deixat ben clar que les negociacions es duien a terme amb estricta confidencialitat, i que no s’havien explicat a les direccions dels partits per evitar filtracions. Així mateix, ha deixat clar que ambdues parts sabien perfectament que aquesta negociació entre Unidas Podemos i PSOE s’estava duent a terme, però que no s’havien filtrat els seus detalls.
Podemos s’ha pronunciat sobre aquesta qüestió de la mateixa manera que ja s’hi va pronunciar el seu exlíder i també exvicepresident segon del govern espanyol, Pablo Iglesias, que va dir que la derogació del delicte és un “avenç democràtic”, però que va criticar que la seva eliminació passi per la incorporació “per la porta del darrere d’altres tipus penals per criminalitzar la protesta social”.
També va dir que membres de Podemos estaven estudiant amb profunditat una reforma que s’havia dut a terme amb “enorme secretisme”, i també defensava que existia un “consens en tota l’esquerra que cap reforma pot servir perquè activistes socials que practiquen la desobediència civil i protesten al carrer es puguin trobar amb nous tipus penals que serveixin per criminalitzar la protesta social”. A Podemos s’han mostrat cautelosos amb el text, sobretot per la possible afectació a la interpretació que en puguin fer els cossos policials i jutges d’aquest delicte.