El grup confederal d'Unidos Podemos-En Comú Podem-En Marea ha remès una carta a Joan Carles I en la qual demana al rei emèrit que comparegui a petició pròpia al Congrés per donar compte de les seves activitats, ja que la Mesa de la Cambra es nega a acceptar una comissió d'investigació sobre els seus negocis.

En l'escrit "a l'atenció de Joan Carles I", firmat pels diputats del grup confederal i al que ha tingut accés EFE, citen l'anterior cap de l'Estat a què sigui ell mateix qui demani de comparèixer després que la Mesa de la Cambra Baixa, amb els vots de PP, PSOE i Cs, hagi rebutjat en dues ocasions investigar els negocis del monarca emèrit, com demana Unidos Podemos.

"Estimat: Ens dirigim a vostè a l'exercici de la nostra responsabilitat parlamentària per sol·licitar-li la seva compareixença a petició pròpia al Congrés dels Diputats a fi de donar compte de la seva activitat institucional com a cap de l'Estat durant més de 38 anys i com a rei emèrit des de 2014", comença la carta.


Els diputats i senadors signants recorden que són representants electes per la sobirania popular i a l'exercici de les seves funcions parlamentàries es dirigeixen al monarca per la seva condició de rei emèrit i per haver ostentat durant 38 anys la Direcció de l'Estat.

Això, segons el seu parer comporta "obligacions davant el sobirà, el poble", com marca la Constitució, més enllà dels "privilegis reals" que li atorga la Carta Magna.

"Vivim en el segle XXI i la democràcia a Espanya té prou maduresa per exercir el seu dret a saber si la direcció de l'Estat és una institució idònia per a la corrupció, encara que no estigui subjecta a cap responsabilitat," subratllen al document en recordar que el Congrés es nega a aprovar la comissió d'investigació que han sol·licitat sobre les presumptes il·legalitats comeses per "sa majestat Joan Carles I".

 

Peticions rebutjades

La seva primera petició va ser formalitzada arran que sortissin a la llum els enregistraments de l'amiga del rei emèrit Corinna zu Sayn-Wittgenstein, en les quals aquesta donava a entendre que Joan Carles I tenia comptes a Suïssa, que la va utilitzar com a testaferro en un terreny al Marroc i que va cobrar comissions per l'adjudicació de l'AVE a La Meca, a l'Aràbia Saudita.

El Congrés va dir aleshores que la Cambra no era competent per investigar les activitats de l'anterior Cap de l'Estat mentre ocupava el càrrec, ja que la Constitució li reconeixia la condició d'inviolabilitat que va perdre després d'abdicar.

Posteriorment, el grup confederal va presentar una altra sol·licitud perquè s'investigués el rei Joan Carles només des de la seva abdicació, a partir del 19 de juny de 2014 quan ja havia perdut la inviolabilitat, fins a l'actualitat.

Una vegada més la Taula del Congrés va refusar crear una comissió d'investigació amb els vots de PP, PSOE i Cs, quan segons Unidos Podemos els "partits monàrquics" haurien de ser els primers interessats en aclarir qualsevol dubte.

"Creiem que vostè té dret a donar la seva versió amb totes les garanties i que el poble espanyol té també dret a escoltar-lo", expliquen a la carta, argumentant que el "dret a la veritat" està per sobre del debat sobre la "inviolabilitat i irresponsabilitat de la direcció de l'Estat durant l'exercici de les seves funcions".

A més, afirmen que el fet que el rei emèrit mantingui l'aforament acredita "de forma indubtable" que ha perdut la inviolabilitat.

"La corrupció és el mecanisme antidemocràtic de les elits econòmiques per controlar l'Estat sense presentar-se a les eleccions. Per això, el principal objectiu de la seva compareixença a petició pròpia al Congrés dels Diputats seria el d'avaluar la idoneïtat de la institució monàrquica per afrontar la corrupció i perquè cap institució de l'Estat no faci de la irresponsabilitat un privilegi", conclou la carta.