Arran de la disputa entre Rússia i Ucraïna, Unidas Podemos, Bildu, BNG, la CUP, Més País i Compromís han fet públic un manifest per rebutjar l'enviament de tropes espanyoles a la zona del Mar Negre. En aquest sentit, han demanat diàleg i mesures diplomàtiques concretes per aturar l'escalada "bèl·lica". Alhora, han afirmat que "no té sentit que ara l'OTAN s'estengui a Ucraïna i Geòrgia per satisfer els interessos dels Estats Units perquè els estatunidencs són percebuts per Rússia com una amenaça militar que afegeix més tensió a una zona que ja ha patit massa". En el comunicat que han publicat les diverses formacions, s'expressa "preocupació per l'augment de la tensió bèl·lica" entre els EUA i Rússia a causa de la situació al voltant d'Ucraïna, un conflicte que, segons ells, només es podrà resoldre per la via del "diàleg", la "distensió" i el "convenciment de la pau com a únic camí". A més, en el document titulat 'Manifest per la pau i per evitar una nova guerra a Europa', Unidas Podemos, Bildu, BNG, la CUP, Més País i Compromís "rebutgen frontalment qualsevol amenaça o agressió militar a un Estat sobirà, així com l'enviament de tropes espanyoles al Mar Negre i Bulgària en el marc de l'OTAN". 

D'altra banda, aquesta sèrie de partits també ha reclamat tancar l'accés d'Ucraïna a l'OTAN, ja que, segons apunten, es tracta d'una "ruptura" dels compromisos adquirits per aquesta organització. A més a més, assenyalen que la tensió entre Rússia i els EUA "escala des de fa mesos a causa de l'increment sense precedents del suport militar de diferents països occidentals al Govern d'Ucraïna". I creuen que el desplegament de tropes a banda i banda de la frontera pot suposar una "amenaça" que derivi en un conflicte armat. En aquest context, consideren que "la Unió Europea ha d'evitar veure's arrossegada" en aquesta deriva i formular "propostes concretes de desescalament" que evitin un "conflicte que perjudica greument Ucraïna i tot Europa en aquests moments de pandèmia i de dificultats als mercats mundials de l'energia". Per acabar-ho d'adobar, subratllen el respecte a la "sobirania" dels pobles i rebutgen amenaces militars "d'un país a un altre Estat sobirà, sigui de qui sigui", així com qualsevol "canvi de frontera per la via de l'agressió militar". Tanmateix, indiquen que el conflicte a Ucraïna no és nou i expressen que aquest país "ha de poder construir el seu futur democràtic sense cap ingerència”.

Evitar una nova Guerra Freda

"Ara no podem permetre que el conflicte pugi de nivell ni que ens tanquin en un vell esquema de 'Guerra Freda'. La 'Guerra Freda' i l'OTAN són etapes ja superades. No podem tornar a recrear-la", han recalcat. Al mateix temps, han insistit que, en ple 2022, l'acció internacional ha de consistir en la “cooperació entre països, pobles i persones”. Així, els partits que impulsen el manifest criden a redoblar els "esforços diplomàtics" i acordar "mesures de garantia que satisfacin totes les parts". En aquesta línia, aconsellen recórrer a la mediació de l'ONU i l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) per "impedir qualsevol acció bèl·lica", tot emulant els acords de pau de Minsk.

Enviament de tropes

El vaixell de l'Armada espanyola, Meteoro, ha sortit aquest dilluns des de les Illes Canàries en direcció al mar Negre a causa del conflicte amb Rússia per Ucraïna. Es tracta d'un moviment emmarcat dins de les missions permanents de l'OTAN, encara que s'ha hagut de fer més aviat del compte per culpa de la recent escalada de tensions a la zona. Així ho ha explicat Margarita Robles, ministra de Defensa espanyola. La ministra també ha anunciat que també enviarà d'aquí "tres o quatre dies" la fragata Blas de Lezo i ha obert la porta a enviar caces de guerra a Bulgària pel perill imminent d'invasió a la frontera amb Ucraïna. Amb tot, el fracàs de les converses entre les parts ha provocat que tant Rússia com els Estats Units i els seus respectius aliats hagin iniciat desplegaments militars a la zona. Així, aquest dijous, l'Exèrcit rus ha anunciat maniobres a gran escala, en les quals participaran més de 140 vaixells i gairebé 10.000 soldats.