A Pedro Sánchez se li allargarà 24 hores més el calvari de no saber si el Congrés dels Diputats li fa costat en la seva croada contra Israel. La cambra baixa havia de debatre i votar aquest dimarts la convalidació del decret llei aprovat fa dues setmanes pel govern espanyol que consolida l’embargament d’armes al país de Benjamin Netanyahu, com a resposta a la seva massacre indiscriminada de palestins. Però la votació no se celebrarà fins aquest dimecres, perquè a Junts per Catalunya i al PP els incomodava haver de pronunciar-se sobre aquest tema un 7 d’octubre, just quan es compleix el segon aniversari dels atemptats de Hamàs contra població civil israeliana. Sí que s’ha celebrat aquest dimarts el debat, que ha servit per posar en relleu les diferències entre els socis i que la Moncloa, una vegada més, no té els suports garantits a les portes d’una votació clau.
Tots els socis habituals del govern de PSOE i Sumar en aquest hemicicle ja han avançat que votaran a favor d’aquest embargament: Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, PNB, Bildu, BNG, Compromís i Coalició Canària. Excepte un. Només manté en l’aire el sentit del seu vot Podemos. Amb una abstenció dels morats el decret tiraria endavant, però el partit liderat per Ione Belarra continua sense desvelar què votaran aquest dimecres. Consideren —en això també estan d’acord les formacions d’esquerres que ja han avançat el seu ‘sí’— que el text és massa tou. El troben insuficient i parlen “d’embargament fake”. El punt més polèmic del decret és que el govern espanyol es reserva la possibilitat d’acordar excepcions puntuals en aquest nou embargament amb l’excusa de si la ‘seguretat nacional’ es troba en risc. Sempre podrien apostar per convalidar el decret com a projecte de llei, per poder millorar la norma durant un període d’esmenes en aquesta cambra.
El decret, que es va aprovar dues setmanes després que l’anunciés Pedro Sánchez, inclou el veto a l’entrada a l’espai aeri espanyol a totes les aeronaus d’Estat que transportin material de defensa destinat a Israel, la denegació del trànsit per ports espanyols a tots els vaixells que transportin combustibles destinats a les forces armades israelianes i la prohibició d’importar productes provinents dels assentaments il·legals a Cisjordània. La disposició per acordar excepcions puntuals és l'extrem al qual es podria agafar el PP per facilitar-ne l’aprovació, ja que encara no ha concretat quin serà el sentit del seu vot aquest dimecres malgrat haver sigut crític amb el decret.
Podemos pretén fer el sorpasso al PSOE com a paladí de Palestina
Socis d’esquerres de Sánchez apunten en conversa amb aquest diari que un vot en contra de Podemos seria molt complicat de digerir per al seu electorat, just quan els darrers dies han estat marcats per la intercepció de la Flotilla quan es trobava a poques milles de Gaza. Però la raó per la qual Podemos estira tant de la corda amb una qüestió tan delicada aquesta la deixen caure en privat a ElNacional.cat fonts de la direcció del partit.
Argumenten que Pedro Sánchez havia estat hàbil en els darrers mesos en el seu posicionament davant la causa Palestina, com per exemple la decisió de parlar de “genocidi” i l’anunci d’enviar un vaixell militar per donar suport a la Flotilla. Però creuen que en la darrera setmana els socialistes han errat en alguns moments. Veuen una finestra d’oportunitat per erigir-se en veritables paladins de Palestina després de la decisió del president espanyol de celebrar la proposta de pau pactada entre Donald Trump i Benjamin Netanyahu, o el fet d’haver abandonat el grup de vaixells humanitaris un cop s’endinsaven en aigües controlades per Israel. “Deixin de fer electoralisme barat amb un genocidi; fan passar vergonya; facin alguna cosa útil per parar els peus al Hitler del segle XXI”, ha etzibat Belarra des del faristol durant el debat d’aquest dimarts.
Rufián torna a carregar durament contra els “sionistes” de Junts
Per part de Junts per Catalunya, la diputada Marta Madrenas ha volgut “reconèixer totes les vides trencades” des de fa dos anys. Ha condemnat “l’atac indiscriminat i brutal” de Hamàs i la “resposta desproporcionada” d’Israel en la matança de palestins; motiu pel qual els independentistes capitanejats a Madrid per Míriam Nogueras condemnen els atemptats del 7 d’octubre del 2023 i, alhora, es posicionen a favor d’embargar armes al país de Benjamin Netanyahu. Ha acabat el seu discurs, malgrat tot, recordant al ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, que “just quan hi ha la possibilitat d’un acord de pau” entre Israel i Hamàs, és símptoma “d’impaciència política” aprovar aquest decret. “Ens preguntem si pot ser un error”, ha manifestat l’exalcaldessa de Girona.
“Es pot ser sionista d’una forma més elegant, sense tractar d’idiota el personal”, ha dit a continuació Gabriel Rufián just a l’inici de la seva intervenció. El portaveu d’Esquerra Republicana al Congrés ha tornat a pronunciar un dels seus durs discursos contra Junts per Catalunya. Els ha acusat, juntament amb PP i Vox, de rebre finançament per part d’empreses que estan interessades a convertir la Franja de Gaza en un complex turístic. “Els truquen perquè callin”, ha dit en una intervenció en la qual també ha criticat que aquestes tres formacions no hagin traslladat el seu suport als “compatriotes” de la Flotilla. En tot cas, ha reiterat el vot afirmatiu dels republicans a un decret que és “insuficient i covard” però que és, a parer seu, millor que res.
El govern espanyol assegura que l’embargament és “total”
El primer que ha intervingut ha sigut el ministre Cuerpo, que ha assegurat que el decret llei suposa un “embargament total” d’armes a Israel i s’aplicarà amb “tot el rigor”. “Cap material controlat fabricat a Espanya es vendrà a Israel, i cap material controlat fabricat a Israel es podrà vendre a Espanya, ni tan sols passant per altres estats membres”, ha insistit. Segons ell, el decret que l’executiu ha portat a la cambra baixa és “coherent i contundent”. Es tracta, ha reiterat, d’un decret “de màxims”. “Esprem el marge que ens permet la normativa internacional i la normativa europea” i respon a una necessitat “extraordinària i urgent de reaccionar a la vulneració sistemàtica de drets humans”, ha sentenciat.