El PNB responsabilitza directament el Partit Popular del fre a l’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec a la Unió Europea. El Consell d’Assumptes Generals de la UE ha decidit ajornar novament la votació davant de la falta d’unanimitat entre els 27 estats membres i veient que almenys deu països veien el debat massa prematur, demanaven més temps al govern espanyol i expressaven les seves inquietuds financeres i legals. Per a l’independentisme i per al PNB, hi ha un culpable: el PP d’Alberto Núñez Feijóo. “No perdem l’esperança. L’eusquera tindrà el lloc que es mereix a Europa, perquè som una nació. I això ho aconseguirem resistint totes les maniobres brutes del PP. Per sobre de tots els arbustos i per sota de tots els núvols”, ha verbalitzat el líder del PNB, Aitor Esteban, a les xarxes socials.
En la mateixa línia s’ha expressat la portaveu dels jeltzales al Congrés, Maribel Vaquero: “El PP és qui hauria de donar explicacions sobre per què ha posat tota la seva maquinària en contra del nostre idioma”, ha assenyalat en una roda de premsa a la Cambra Baixa. “Si el PP no hagués estat remant en contra, la decisió hauria estat una altra i no hi hauria hagut aquest ajornament”, ha denunciat. I, igual que Esteban, ha expressat el seu optimisme: “[L’oficialitat del basc] tard o d’hora serà una realitat i l’eusquera serà llengua oficial a Europa”. Així mateix, ha recordat que el basc, el català i el gallec es parlen al Congrés amb “normalitat” i “sense cap problema”.
Sobre el paper del govern espanyol en les últimes setmanes i mesos, ha reconegut que el Ministeri d’Exteriors “ha intentat que es doni un altre resultat” i ha lamentat que “no ha estat possible”. Preguntada sobre l’argument esgrimit pel PP, que afirma que seria necessari la modificació dels tractats, ha replicat que tan sols és una qüestió de voluntat política: “Si s’haguessin de canviar, es podrien canviar. Cal tenir voluntat política perquè puguin ser oficials amb total normalitat. En el cas que calgués fer alguna modificació d’algun tractat, es pot fer si hi ha voluntat política”, ha deixat clar.
Feijóo s’escuda en la modificació dels tractats
Pocs minuts abans que es conegués la decisió d’ajornar la votació, Alberto Núñez Feijóo ha mostrat les seves reticències a l’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec a la UE escudant-se en aspectes formals. “Els idiomes oficials són aquells que són oficials en la totalitat dels estats que conformen la Unió”, ha justificat. I ha argumentat que, segons un informe tècnic del Consell de la UE, aprovar l’oficialitat del català al Consell d’Assumptes Generals de la UE podria ser un “supòsit d’il·legalitat”, ja que és una qüestió que “comportaria la necessitat de reformar els tractats per donar cabuda a idiomes que no són oficials en la totalitat dels estats membres”. “Hi ha molts països on hi ha altres llengües que no són oficials en el conjunt de l’estat i que tenen precaucions de fer oficial més de 40 llengües que no ho són a la Unió Europea”, ha afegit.
Així mateix, ha reclamat més castellà a les escoles de Catalunya. Ha deixat clar que, per a ell, és molt més prioritari ampliar les hores de castellà a les escoles de Catalunya que protegir la llengua a Europa: “El primer requisit que hem de superar per tornar una altra vegada al consens lingüístic és resoldre la situació atípica que viuen el català i l’espanyol a Catalunya. En la docència, s’han de respectar. I, per descomptat, respectar les sentències reiterades en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya”. Es referia a les resolucions del TSJC que imposen el 25% de castellà en centres escolars. “Amb això, haurem avançat molt en una cordialitat lingüística que és la que pretenc i en el bilingüisme cordial que he practicat i defensaré mentre tingui responsabilitats polítiques”, ha reblat el líder del PP.