El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha comparegut aquest dimecres al Parlament per intentar aclarir els motius del cessament del comissari en cap Josep Maria Estela fa ara una setmana. Però, en lloc de rebre l'aprovació dels grups parlamentaris, els seus arguments no han satisfet i l'oposició en bloc s'ha encarregat de deixar-lo escaldat amb una dura pluja de retrets que ha abraçat tot l'espectre polític. En la seva compareixença a petició pròpia davant la Comissió d'Interior, Elena ha justificat la destitució d'Estela per les “diferències constatades” entre el cap del cos i la direcció de la conselleria, assegurant que es volia apostar per una Prefectura més coral i que el “ritme de feminització” que volia impulsar Interior havia xocat amb el ritme d’Estela. Unes paraules, doncs, que venen a indicar aquest com l'únic motiu que ha obligat a promocionar Eduard Sallent com a cap del cos.

Però els partits no han comprat aquest raonament. Ha estat el diputat del PSC, i exconseller d'Interior, Ramon Espadaler, el primer a pronunciar-se d'aquesta manera. "Nosaltres estem compromesos amb la feminització i hem intentat facilitar l'accés de les dones al cos dels Mossos, però no cola que aquesta sigui la raó per la qual ha pres aquesta decisió", ha llançat, acusant també Elena de fer un "molt flac favor" a la causa de la feminització. I la CUP, amb qui els socialistes generalment es troben en els antípodes en matèries policial, ha compartit també la valoració que "no cola" l'argumentari d'Estela. Això sí, Xavier Pellicer ha evitat ràpidament cap aproximació més als socialistes: "Després no coincidim en res més del que han dit".

Comissió d'Interior Elena Ramon Espadaler / Foto: Montse Giralt
Ramon Espadaler durant la seva intervenció / Foto: Montse Giralt

També Junts s'ha pronunciat en una línia similar, tot i que menys bel·licista, reivindicant la necessitat de treballar per feminitzar el cos i la cúpula dels Mossos, però rebutjant que s'utilitzi aquesta qüestió com a "excusa" perquè Elena rellevi Estela. "La feminització no passa només perquè la comissaria en cap sigui nomenada pel conseller en una operació de màrqueting", ha advertit Mercè Esteve. I David Cid, dels comuns, ha manifestat el compromís del seu grup amb la feminització, però l'ha avisat: "El que no té dret és de desestabilitzar el cos dels Mossos".

Totes les crítiques en paquet

La qüestió de la desestabilització ha estat, de fet, un element central de la crítica dels partits. Els diferents grups han empaquetat d'aquesta manera diferents elements i les han servit en fred al conseller. Així, sobre la taula s'ha situat els nombrosos relleus de la cúpula dels Mossos en els darrers anys. El PSC, per exemple, ha recordat que tot plegat va començar amb el cessament de Josep Lluís Trapero, i després "es va continuar interferint en la Prefactura", i els comuns han dit que Elena s'ha equivocat en l'anunci del cessament d'Estela, com ja li va passar amb Trapero: "Potser no calia humiliar-lo, passejant-lo per comissaries sense despatx".

El mateix David Cid ha aprofitat l'oportunitat d'avui per retreure el nou executiu en solitari d'ERC, ja que en la seva primera setmana ha suscitat la polèmica de la policia catalana. "Esquerra Republicana no sap governar ni amb Junts ni sola", ha lamentat. El PSC no ha estat tan directe en aquest aspecte, però Espadaler sí que ha volgut acusar Elena d'haver obert "ferides" entre el cos dels Mossos i retreure-li que no es plantegi l'opció de dimitir. "I Pere Aragonès no es pot permetre el luxe de cessar-lo, encara menys amb un Govern en franca minoria". Junts, malgrat estar falcat a l'oposició, també ha limitat el seu atac a remarcar els pocs suports dels republicans. "Queda clar que no té el suport de la cambra perquè no pot complir els acords".

Ingerències policials a la política

El moment estel·lar de la CUP ha consistit a criticar un dels punts concrets mencionats per Elena, qui en el seu discurs ha remarcat novament que no permetrà ingerències policials a les decisions polítiques. Els anticapitalistes han volgut subratllar que durant molts anys els Mossos d'Esquadra s'han oposat amb fervor a qualsevol canvi intern que permeti el control democràtic real del cos per continuar actuant amb "impunitat". "Això és el que havia d'explicar avui, les raons reals del conflicte al cos dels Mossos. Ha dit no permetre ingerències policials a la política. Hi són? Qui les provoca? Quines mesures s'han fet per aturar-les?", ha preguntat Pellicer. Els comuns també s'han sumat a aquesta línia discursiva per interrogar al conseller sobre les suposades interferències dels Mossos. "És molt greu", ha sentenciat Cid.