Malgrat l’impacte dels empresonaments i detencions, dues comunicacions de les Nacions Unides han fet ressuscitar entre l’independentisme les candidatures a la investidura de Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull. Divendres passat, el Comitè de Drets Humans de l’ONU admetia a tràmit una demanda de la defensa de Sànchez i, en les mesures cautelars, instava l’Estat espanyol a garantir els seus drets polítics. Aquest dilluns, el mateix comitè admetia la demanda dels advocats de Puigdemont per una possible “vulneració” dels seus drets.
Després dels nous empresonaments i en ple procés d'extradició de Puigdemont, el debat sobre els seus drets polítics aterra aquest dimecres al Parlament en un ple urgent. Ho fa a través de dues propostes de resolució presentades conjuntament per JxCat, ERC i la CUP.
La primera gira al voltant de Sànchez, i insta el Parlament a “adoptar totes les mesures necessàries” per garantir els seus drets polítics, incloent el dret a sotmetre’s a una investidura, i exigeix als poders de l’Estat que hi donin “compliment efectiu”. La segona també busca que la cambra es comprometi a garantir els mateixos drets a Puigdemont i Turull, emparant-se que compleixen els “mateixos criteris” que Sànchez. Aquesta segona també reclama l’alliberament dels presos polítics.
El debat sobre la recuperació d’aquestes candidatures és, efectivament, sobre la taula. Sense anar més lluny, Neus Torbisco, advocada de l'equip de Ben Emmerson que porta les demandes de Sànchez i Puigdemont a l'ONU, advertia aquest dimarts que les mesures cautelars són “absolutament vinculants” i assegurava que “reactivar la candidatura posaria l'Estat contra les cordes”.
Entre passadissos del Parlament també se n’ha parlat. Ara la intenció és “estirar aquest fil” i estendre-ho també a Puigdemont i Turull en tractar-se de casos equiparables. La demanda de Puigdemont ja ha estat admesa; Turull no n’ha presentat.
L’oposició ha tret immediatament ferro a les mesures cautelars de l’ONU. El portaveu de Ciutadans, Carlos Carrizosa, ho descrivia aquest dimarts com una simple “menció genèrica” que no implicava que Sànchez pugui ser investit. Recordava que les lleis espanyoles “permeten restringir certs drets perquè està pres per delictes molt greus”
JxCat i la CUP han expressat en públic la seva voluntat de recuperar la investidura de Puigdemont; també ho han fet actors de la societat civil, com l'ANC. ERC ha refredat per ara el debat, argumentant que la prioritat és el seu alliberament. No obstant això, és un procés carregat de riscos, començant per la prohibició expressa del Tribunal Constitucional. La via de l’ONU, a més de complicada, també és llarga: el Comitè de Drets Humans té fins a sis mesos per a resoldre.
L’oposició, entre la dimissió de Torrent i eixamplar majories
Però hi ha altres propostes de resolució. La de Ciutadans reclama la dimissió del president del Parlament, Roger Torrent. Malgrat que ja tenien una proposta de resolució que sol·licitava la seva compareixença davant el ple, Cs n'ha presentat una altra. La formació liberal ha forçat també que totes les propostes de resolució siguin debatudes i votades per separat.
Per la seva part, el PSC assegura que "els conflictes polítics s'han de resoldre en el marc de la política, i no trobaran solució en la seva judicialització". A més, els socialistes també reclamen "la necessitat de restablir consensos bàsics dins la societat catalana", treballar per fomentar el diàleg entre les forces polítiques i trencar "les dinàmiques d'enfrontament i bloqueig" i "establir projectes col·lectius que puguin ser àmpliament compartits per la societat catalana".
Finalment, en la seva proposta de resolució, Catalunya en Comú Podem denuncia l’existència de diputats en “presó preventiva injustificada” i n’exigeix l’alliberament, i fa una crida a construir “majories més àmplies i plurals” per recuperar les institucions d’autogovern intervingudes. Esperen que sigui la que més suport rebi, des dels partits independentistes fins al PSC.
A petició dels partits independentistes, després de debatre's les resolucions, a la tarda compareixerà el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que presentarà un informe on denuncia la violència policial de l’1-O. Entre altres conclusions, aquest document denuncia l’excés de força dels cossos policials de l’Estat durant el referèndum.