No s'ha acabat. Plataforma per la Llengua recorrerà la seva exclusió del cas del 25% de castellà, tal com ha anunciat la mateixa entitat aquest dijous. Concretament, presentarà abans del 30 de juny un recurs contra la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que exclou totes les entitats que pretenien recórrer la interlocutòria que ordenava al Govern executar la sentència del 25%. "La decisió és del tot irregular i, en el cas de l'ONG del català, l'excusa que al·lega el tribunal per no acceptar-la com a part interessada és particularment ridícula, i més encara tenint en compte que el tribunal sí que ha acceptat com a mínim dues entitats que defensen el castellà (Hablamos Español)", ha exposat l'organització en un comunicat.
Per excloure tant Plataforma per la Llengua com altres entitats catalanistes, el TSJC ha argumentat que el cas té a veure amb la vehicularitat del castellà a l'escola i no pas amb la del català. Així doncs, considera que les entitats que defensen el català no es poden considerar parts afectades. Però l'entitat no ho veu així: "És evident que l'ús d'una llengua i de l'altra són vasos comunicants, i que, si hi ha més castellà vehicular, hi haurà menys català vehicular". A més, "cal tenir en compte que els sindicats (com USTEC), com a defensors dels drets i interessos dels treballadors, estan especialment legitimats per ser acceptats a la causa, tenint en compte que qui ha d'acabar complint la sentència són els professors i directors dels centres educatius".
Una situació de discriminació
Amb tot, l'organització ha defensat que "el dret a participar en l'execució d'una sentència que afecta Plataforma per la Llengua forma part del dret a la tutela judicial prevista en l'article 24 de la Constitució espanyola". "Plataforma per la Llengua considera que s'està produint una situació de discriminació respecte a les entitats que defensen el castellà, ja que Escuela Bilingüe i Asociación Hablamos Español sí que han estat reconegudes com a part interessada per part del TSJC", ha afegit. L'entitat ha anat més enllà i ha recordat que "un principi bàsic del dret processal democràtic és el principi de contradicció", mitjançant el qual "no hi pot haver un procés judicial en què només s'accepti la participació d'una de les parts". És per això que Plataforma per la Llengua ha considerat "completament irregular" que el TSJC accepti només les entitats espanyolistes, mentre exclou les catalanistes.
L'ONG del català ha posat el focus sobre el fet que la decisió d'excloure-la del cas no ha estat unànime. Dels cinc membres del tribunal, dos van emetre un vot particular amb els mateixos arguments que Plataforma per la Llengua. De fet, ho van fer en català: "No hi ha dubte que, si la Sentència garanteix un ús mínim del castellà que superi els nivells constatats en el decurs de les actuacions, aquest fet afectarà l'ús del català i, des d'aquesta perspectiva, entenc que les entitats associatives els objectius de les quals inclouen la promoció del català en el sistema d'ensenyament es poden veure legítimament afectades per la forma en què s'hagi d'executar la sentència, i aquesta afectació s'ha de correspondre amb un reconeixement de la seva legitimació en els termes de l'article 109 de la Llei jurisdiccional".
El cas d'Aguayo
En un altre ordre de coses, l'entitat ha recordat que el vot clau per desfer el desempat va ser del jutge Javier Aguayo Mejía. Plataforma per la Llengua té un altre via oberta: un segon tràmit amb el qual pretén reclamar la nul·litat de la sentència amb l'argument que el mateix Aguayo hi intervé de manera irregular. "El jutge va poder triar intervenir en el cas, un fet que vulnera un principi jurídic fonamental en les democràcies occidentals i que està recollit a la mateixa Constitució espanyola: el dret a ser jutjat per un magistrat que estigui predeterminat per la llei", ha explicat l'organització.
Així doncs, l'ONG del català considera que la decisió del TSJC de rebutjar la seva personació no afecta aquest segon tràmit. Per aquest motiu, Plataforma per la Llengua presentarà un escrit per reclamar que es doni resposta a la petició, "ja que els arguments exposats pel TSJC, més enllà del fet que són ridículs, estan relacionats amb l'execució de la sentència, no pas amb la infracció comesa en l'assignació d'Aguayo".