La polèmica ja fa sis mesos que s'arrossega i ara sembla arribar al seu límit. Un escut franquista a la façana d'un edifici del Ministeri d'Assumptes Exteriors del govern espanyol a Jerusalem llueix des de fa dècades a la paret principal. La notícia ha passat desapercebuda tot aquest temps fins que Compromís, a través d'una denúncia d'un ciutadà anònim, ho va posar de relleu públicament. La derivada d'aquest impacte ha estat un autèntic despropòsit de la Moncloa: tapar el símbol amb un drap.
Exteriors no mou fitxa
L'únic senador de Compromís Carles Mulet va desplaçar-se el passat mes de gener fins a Jerusalem per exigir a Pedro Sánchez la retirada d'un escut franquista que porta incorporat l'àliga de Sant Joan, el jou i el feix de fletxes a la façana d'un edifici que va albergar temps enrere el Consolat General espanyol a Terra Santa. Mulet va registrar anteriorment una bateria de preguntes a la Cambra Alta amb l'objectiu que es retirés. Tot i això, el govern ha contestat que l'edifici no és de titularitat pública i que l'únic escut que existeix actualment, col·locat sobre la porta d'accés, és el constitucional. Però res d'això. El senador valencià va adjuntar diverses fotos per demostrar que aquest símbol, gravat en pedra, continuava en un lateral de l'edifici. Un fet que incompleix l'article 15 de la llei de Memòria històrica aprovat el 2007 i que obliga institucions i particulars. L'error del govern és perquè el 1994 ja es va retirar un altre emblema franquista de més dimensió a l'entrada principal, però es va deixar el petit del darrere. I és aquest que ha estat tapat amb un drap que "deixa veure les vergonyes".
"És un despropòsit"
En declaracions al diari The Objective, Mulet conclou: "És cutre com a mínim. En comptes d'adoptar aquesta fórmula, ho podrien haver picat. Si això és molt car, proposo arrebossar-lo amb ciment, una solució que costaria 30 euros i que no cridaria tant l'atenció. Tot plegat és falta voluntat i protocol". Però la burocràcia, massa vegades, acostuma a ser lenta. El ministre José Manuel Albares ha reiterat la intenció de retirar-ho tot. Per això ha d'iniciar tràmits amb el govern municipal de la ciutat de Jerusalem i establir una partida econòmica pels treballs de desmuntatge i reparació de la façana. Segons la resposta parlamentària que va rebre Mulet, l'emblema franquista seria aleshores embalat i traslladat al Centre de Dipòsits de la Memòria Històrica de Salamanca. Actualment, l'edifici acull un col·legi que pertany a l'Obra Pía de los Santos Lugares, institució adscrita al ministeri d'Exteriors. L'Obra és un organisme centenari lligat a la presència d'Espanya a Terra Santa que ofereix cooperació religiosa i humanitària.