Les conselleres Meritxell Borràs i Dolors Bassa han protagonitzat un relat agre i commovedor sobre la seva experiència a la presó madrilenya d'Alcalá-Meco, on van estar 32 dies empresonades preventivament. Les que van ser responsables de Governació i Benestar Social han confessat algun dels detalls més tèrbols del seu pas per la presó com la presència de puces a l'habitació, la falta d'aigua a l'hora de menjar, la falta d'intimitat i la sensació d'aïllament. En una entrevista a Rac1, les conselleres han explicat els passatges més foscos de la seva vida entre reixes però també han remarcat que l'experiència els va servir perquè es coneguessin i travessin una bona amistat.

La consellera Bassa ha relatat que un dels pitjors episodis viscuts a la presó va ser quan va patir picades de puces. "Em vaig aixecar plena de picades", ha exposat la titular de Benestar Social, que ha denunciat que a la presó "no van voler reconèixer mai" aquest fet. Una altra de les denúncies, explicades per la mateixa Bassa, ha anat dirigida a la falta d'aigua a l'hora de menjar. "A l'hora de menjar no hi havia begudes. Havíem de beure de la font de fora", ha explicat Bassa, que també ha subratllat que els prohibien parlar al menjador. Borràs, que parlava per primera vegada després del seu pas per la presó i haver-se apartat de la primera línia de la política, ha corroborat la versió de la seva companya al Govern (i de cel·la).

Sense acomiadar-se

Tant Bassa com Borràs han reconegut que no es plantejaven entrar a la presó el dia de la vista amb la magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela. La que va ser consellera de Benestar Social va reconèixer que va ser "molt dur" veure de sobte com es prenia aquesta decisió. Borràs, per la seva banda, ha revelat que —tot i no saber encara si aniria a presó— va escriure una nota dedicada als seus fills. "Encara no sabia que hi entraria [a la presó] però vaig veure els advocats nerviosos", ha explicat Borràs, que ha revelat que en la missiva demanava als seus fills que no patissin per ella i que sortirien de l'experiència com una família "enfortida".

Ja dins de la presó, el pitjor de l'estada va ser la solitud i l'aïllament. "M'indignava que hi hagués un recompte a la nit dretes, vestides i fermes. És dur l'aïllament i la impotència", explicava Bassa, a la qual cosa s'afegia la recriminació de Borràs, que ha lamentat que només hi havia cinc minuts diaris per fer trucades i que moltes "es gastaven en gestions" i no a parlar amb la família.

"Amigues per sempre"

Després de l'experiència, Bassa i Borràs asseguren que s'emporten una cosa molt positiva: l'amistat que les uneix. "Ara som amigues per sempre", confessaven. Reconeixen que es veuen molt sovint després d'establir un fort vincle en moments complexos, com quan ploraven juntes després de rebre alguna informació de les seves famílies, segons han reconegut.