Durant tres segles, a l’actual Ministeri de Defensa espanyol se’l va conèixer com al Ministeri de la Guerra. El mateix passava en altres països de l’entorn, com França, Portugal o Estònia. I altres de més llunyans, com la Xina o el Brasil. El convuls segle XX va fer que la majoria d’Estats consensuessin un nou cognom, el de "Defensa". A Espanya, curiosament, va ser Francisco Franco qui el va rebatejar com a Ministeri de Defensa Nacional, un nom que sense "nacional" ha arribat fins als nostres dies. Però no deuen ser pocs els qui avui, dins el govern espanyol, deuen pensar que a Margarita Robles li escauria més la cartera de “ministra de la Guerra”.

Tan bon punt va escalar la tensió a Ucraïna, però sense cap moviment de tropes, la ministra socialista no va dubtar a enviar la fragata militar Blas de Lezo –en homenatge a un dels protagonistes del setge de Barcelona del 1714– cap al Mar Negre i va oferir els seus avions caça a Bulgària per a dissuadir els russos. Una actitud reiterada que ha posat els pèls de punta a més d’un i que ha destapat una nova guerra amb els socis d’Unidas Podemos. La ministra de Drets Socials, Ione Belarra, ha parlat d’”aspavientos belicistas”, mentre el portaveu parlamentari Pablo Echenique l’ha comparat amb l’Aznar de les illes Açores, després que Robles argumentés que “tots estem en el no a la guerra però no podem mirar a una altra banda”. Pablo Iglesias ho reblava amb una advertència: “Si Vicente Vallés, el PP i El Mundo aplaudeixen Margarita Robles, a Ferraz hauria de sonar una alarma”.

Nascuda a Lleó el 1956, i desplaçada a Barcelona amb dotze anys d'edat, Margarita Robles s’ha llaurat una trajectòria saltant de la justícia a la política, i viceversa. Va començar als tribunals als 25 anys, número u de la seva promoció i quarta jutgessa de la història d’Espanya. Va passar per jutjats a Catalunya i el País Basc i va ser la primera dona a presidir una sala contenciosa-administrativa i també la primera en presidir una audiència provincial, la de Barcelona, amb 34 anys. Fins que el 1993 va fer el primer salt a la política, a l'últim govern de Felipe González, sempre de la mà del seu protector Juan Alberto Belloch, primer com a subsecretària de Justícia i després com a secretària d’Estat d’Interior. Se li atribueix el desmantellament dels GAL que el seu mateix president, anys enrere, havia liderat.

Perdut el poder, Robles va tornar a l’altra banda, a la carrera judicial. Vinculada a la progressista Jutges i Jutgesses per la Democràcia, va continuar el periple com a magistrada de l’Audiència Nacional, del Tribunal Suprem i vocal del Consell General del Poder Judicial. En aquesta etapa va participar activament de la inhabilitació del jutge Baltasar Garzón. Aquest sempre ha denunciat un odi personal de Robles cap a la seva persona. Primer van coincidir sota les ordres de Belloch al Ministeri però després Garzón va perseguir el terrorisme d’Estat del govern de Felipe González. L’excomissari Villarejo també assegura que Robles li va ordenar investigar el jutge.

margarita robles baltasar garzon EFE

I va continuar amb la toga fins que Pedro Sánchez va accedir a Ferraz i la va repescar. A les eleccions del 2016, va ser la seva número dos per la llista de Madrid. I amb la moció de censura contra Mariano Rajoy, es va convertir en ministra de Defensa. D’aquell primer executiu és una de les set supervivents, juntament amb María Jesús Montero, Fernando Grande-Marlaska, Reyes Maroto, Luis Planas, Teresa Ribera i Nadia Calviño. Ha estat una de les escuderes més fidels i lleials a Sánchez, fet que ha estat recompensat. Dels vint-i-dos ministres actuals, és la més ben valorada, segons assenyala el CIS enquesta rere enquesta. Algunes veus ironitzen que, juntament amb Calviño (l’altra socialista que aprova), són “la dreta del PSOE”. Cap de les dues no té el carnet de militant, però aquí hi ha bona part de l’explicació.

Segons el baròmetre del CIS de gener, conegut la setmana passada, és aprovada pels votants de bona part dels partits, des del PSOE (6,81), Podemos (5,7) o Més País (5,9) fins a Ciutadans (5,23), el PNB (5,14) o Compromís (6,01). Fins i tot entre els votants del PP es queda a les portes de l’aprovat (4,85). Només li posen una nota baixa els votants de Vox, amb un 3,69. La mateixa enquesta mostra els resultats per autoubicació ideològica dels sondejats, en una escala que va del 0 (esquerra) al 10 (dreta). L’aproven els electors de l’1 al 7. I en el cas del 8 i el 9, es queda a les portes, amb una nota d’entre 4,8 i 4,9 respectivament.

Robles, com a ministra, ha estat protagonista en diversos moments, com durant la pandèmia, en l’evacuació de l’Afganistan o ara amb el conflicte amb Rússia. També va atraure l’atenció amb el soroll de sabres de militars retirats que parlaven d”afusellar 26 milions de puta” (espanyols d’esquerres, nacionalistes i independentistes). Però ho va circumscriure tot en soldats jubilats i no va voler entrar a fer net d’elements ultres en les actuals Forces Armades, malgrat les proves que emergien.

Probablement perquè malgrat definir-se com a progressista ve de l’aparell de l’Estat, Margarita Robles és coneguda pels seus atacs contra el soci petit, Unidas Podemos. Ha provocat moments de tensió dins La Moncloa. No han estat pocs els xocs primer amb el llavors vicepresident Pablo Iglesias i ara amb la ministra Ione Belarra. També ha estat la punta de llança de l’executiu central contra l’independentisme, al qual ha acusat de voler “excloure la meitat dels catalans”, i en especial contra la figura de l’expresident Carles Puigdemont, de qui ha dit que és “una pàgina negra” de la història de Catalunya. Va arribar a qualificar la taula de diàleg entre governs de “jocs florals”.

Amb aquest full de serveis com a ministra de Defensa, poca gent recorda que va ser una de les díscoles de la primera executiva del PSOE sanchista, una de les quinze diputades que va resistir fins al final i va votar ‘no és no’ a la segona votació d’investidura de Mariano Rajoy un cop Pedro Sánchez va ser defenestrat. Qui sap si fa punts per tornar a la judicatura. Sigui com sigui, el seu nom fa temps que figura en les travesses de magistrada del Tribunal Constitucional. Abans de les vacances d’estiu tornarà a obrir-se una finestra d’oportunitat amb la renovació d’un altre terç.