Juanfran Pérez Llorca ja és el nou president de la Generalitat Valenciana. El fins ara síndic portaveu del grup parlamentari popular a les Corts Valencianes agafa el relleu de Carlos Mazón gràcies als vots del seu partit i el suport de VOX. Des de les 11 del matí, quan ha començat el debat d'investidura de Pérez Llorca, la gran incertesa era si els 13 diputats d'extrema dreta donaven el seu vot a favor del candidat proposat pel PP, escollit després de les intenses reunions amb el partit de Santiago Abascal. El candidat ha arribat sense cap pacte escrit amb els ultradretans, que han assegurat que tot dependria del seu discurs d’investidura i que només confirmaria el seu suport després d’escoltar-lo en la tribuna. Així, passades les 18 h, Pérez Llorca ha estat investit president de la Generalitat Valenciana. Llorca necessitava almenys 50 vots per ser elegit i n'ha aconseguit 53, els que sumen els 40 els diputats del grup popular --inclòs el seu predecessor, Carlos Mazón, que ha acudit al ple per al moment de la votació-- i els 13 del grup Vox, davant els 45 negatius dels parlamentaris socialistes i de Compromís.
Picades d'ullet a Vox en immigració
La votació s'ha fet després dels discursos de l'únic candidat a la investidura i dels portaveus dels grups parlamentaris mitjançant crida als diputats, a qui s'ha nomenat un per un perquè diguessin 'sí', 'no' o 'abstenció'. En el seu discurs abans de ser investit, el popular ha afirmat que seguirà el camí del canvi iniciat el 2023, ha ofert als grups parlamentaris un Pacte que asseguri "la governabilitat i l'estabilitat" i ha llançat algunes picades d'ullet a Vox, sobretot en temes com immigració, defensant la necessitat d'ordenar-la "amb sentit comú", plantejant mesures com el retorn dels menors no acompanyats als seus països d'origen o conèixer la nacionalitat dels delinqüents i rebutjant al decret de repartiment d'aquests menors proposat pel govern espanyol per ser "una tremenda irresponsabilitat". També ha inclòs qüestions com el pacte verd o la construcció d'infraestructures hidràuliques. Es tracta de tres qüestions que Vox va considerar essencials a l'hora de decidir el suport al candidat del PP, i Pérez Llorca ha explicat en profunditat al llarg del seu discurs.
Discrepàncies amb l'extrema dreta per l'AVL
Tot i això, Llorca ha reconegut que hi ha discrepàncies del seu grup amb Vox sobre l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i sobre el finançament autonòmic, però creu possible continuar treballant i buscant acords. El nou president valencià ha contestat conjuntament els síndics dels grups parlamentaris, després que el PSPV i Compromís l'hagin acusat de plegar-se a les exigències de Vox, i aquest partit li hagi demanat més compromisos. Concretament, el síndic d'extrema dreta, José María Llanos, l'ha animat que "continuï fent passos decisius i valents en els principals desafiaments que avui posen en perill el futur d'aquesta regió", com són a parer seu la immigració, la reconstrucció després de la dana o les polítiques verdes. Precisament per aquest motiu, el portaveu de Compromís, Joan Baldoví, l'ha acusat de ser un "regent provisional", que en el discurs d'investidura "ha passat amb nota l'examen que li havia posat Vox"; i el socialista José Muñoz ha assegurat que continuarà sent "el número dos" de Mazón i ha anunciat que s'ha produït "un pacte vergonyós" que atorga "més concessions" a Vox, que "ja ha guanyat".