El president de la Generalitat, Pere Aragonès, espera tancar un pacte ampli “al més aviat possible” per poder aprovar els pressupostos i que aquests puguin entrar en vigor entre finals de gener i principis de febrer. Aragonès necessita tancar un acord amb els grups necessaris per a aprovar els pressupostos, i es mostra optimista. “No s’ha de retardar excessivament gaire”, afirma el president, en una entrevista concedida a l’ACN en el Palau de la Generalitat, tot i que avisa a PSC, Junts, Comuns i la CUP que “posar moltes línies vermelles pot impossibilitar un acord”. Esquerra Republicana, després de la sortida de Junts del Govern, governa en solitari amb una minoria parlamentària de 33 diputats que l’obliga a buscar socis per poder aprovar els comptes per al 2024 i, així, arribar al final de la legislatura en 2025.
El Govern té la feina feta a l'espera d'acords
Aragonès està satisfet perquè el seu govern “ja té la feina feta” i que si fos per ell, els comptes es podrien aprovar "avui mateix" al Consell Executiu i portar-los després al Parlament. Però Aragonès vol que s'aprovin a Govern després de tancar un pacte amb els grups necessaris. El president de la Generalitat aspira que pugui haver-hi “un ampli acord” al Parlament, com ha succeït durant aquesta legislatura, en la que “hi ha hagut pressupostos nous cada any”. Per això, la seva intenció és que "en poques setmanes cal accelerar les converses", i ha reiterat la "plena disponibilitat" del Govern per facilitar als grups parlamentaris tota la informació que necessitin sobre projectes i continguts. Segons el president, els partits ja tenen a les mans la informació "més important", per la qual cosa, Aragonès confia que l'acord no s'endarrereixi gaire: "Necessitem que s'executi aviat".
Per poder aconseguir un acord, s’hauran de buscar equilibris i superar línies vermelles de projectes com el Hard Rock (el PSC han dit en reiterades ocasions que sense Hard Rock no hi haurà pressupostos), el futur de l'aeroport del Prat o la B-40 que, segons Aragonès, no defineixen "en cap cas" l'horitzó ni tampoc el futur del país. El cap del Govern ha subratllat que per tancar un pacte caldrà que tothom faci l'esforç de "deixar de banda" les seves posicions de partit per tal de prioritzar l'interès del país.
El seu futur i el d’ERC
A més dels pressupostos, el seu futur polític també ha estat un tema que ha tractat durant l’entrevista. Preguntat per si optarà a ser el cap de llista d'ERC a les pròximes eleccions al Parlament, previstes el febrer de 2025, Pere Aragonès ha assegurat que “em sento amb tota la força i el coratge per continuar al servei de la ciutadania", però no ha volgut entrar en més detall i ha insistit que està “concentrat” en la governança del dia a dia, i els reptes del 2024. Qüestionat pel president d’ERC, Oriol Junqueras, el president afirma que és un "actiu polític de primer nivell", independentment de la participació institucional que tingui, sobretot un cop se li apliqui -com es preveu- l'amnistia, i que el partit ja prendrà les decisions que correspongui d'acord amb els seus procediments interns. Sobre si Junqueras seria un bon cap de llista a les eleccions europees del 2024, Aragonès ha afirmat que ERC prendrà "conjuntament" la decisió, i que el partit té ara uns "excel·lents eurodiputats", en referència a Diana Riba i Jordi Solé.
També ha tancat la porta a un relleu al capdavant de la direcció d'ERC, després que l'excap de files del partit a Barcelona, Ernest Maragall, recomanés "més gosadia" a la formació: "Som un partit viu, amb un debat i participació interna, i uns lideratges consolidats". Aragonès ha reconegut que tant Junqueras com Marta Rovira i ell mateix encapçalen la direcció escollida ara fa un any al Congrés Nacional de Lleida. Finalment, confia que el líder a Madrid, Gabriel Rufián, continuï aportant "tota la seva capacitat" al Congrés durant els pròxims 4 anys, i que no li consta "cap notícia" sobre si el cap de llista el 23-J vol tancar la seva etapa a la capital espanyola.