Una de les frases més cèlebres de Pep Guardiola és aquella que deia que "si ens aixequem ben d'hora, no hi ha retrets ni excuses i ens posem a pencar, som un país imparable". L'extèncic blaugrana va pronunciar-la avui fa justament vuit anys, durant el seu discurs d'agraïment en rebre la Medalla d'Honor del Parlament. Aquest vespre, ha tornat a aquell mateix auditori; aquesta vegada per glossar la figura dels guardonats d'enguany: els activistes Òscar Camps i Carola Rackete. I sense pèls a la llengua ha carregat amb duresa contra la política de ports tancats dels estats europeus. Un altre discurs per a la posteritat. L'epíleg d'un homenatge a la perseverança en la lluita pels drets humans i una crítica rotunda a l'actuació del govern del PSOE i els socis europeus.
Al llarg dels últims quatre anys, Camps i Rackete han capitanejat la tasca humanitària de rescat de persones que davant la desesperació de la misèria o dels conflictes armats que viuen als seus països d'origen es llancen al mar a la recerca d'una vida millor. Una fugida que fan en precari i que tan sovint els acaba conduint a morir ofegats. El seu activisme ha aconseguit salvar ja 60.000 vides, "tres quartes parts del Camp Nou", ha destacat Òscar Camps, que ha explicat que "els inicis van ser molt durs", perquè estaven "sols". Camps s'ha queixat que ens situïn "en el blanc de les acusacions" i ha llançat un avís a navegants: "seguirem allà". Rackete ha deixat clar que tot i la persecució, no tenen por i ha recordat als presents que "només amb gestos i medalles no n'hi ha prou".
"Sortiu i rescateu"
Va ser el mateix Camps qui va demanar a Guardiola que fos ell qui fes la glossa. "No podia dir que no", ha reconegut l'entrenador, que ha comptat amb l'ajut de David Fernàndez per bastir el seu discurs. I a partir d'aquí han començat a rajar les paraules. Emotives. Demolidores. "Un món que no rescata és un món on les societats s'ofeguen", ha sentenciat, "sense demanar cap permís, reclameu els drets de tots els vius". El futbolista s'ha servit d'argot esportiu, "prou pilotes fora, que la vida no té fronteres" i ha parafrasejat Johan Cruyff, el seu gran mentor, "sortiu i rescateu".
Des dels seus respectius vaixells de salvament, l'Open Arms i el Sea Watch, han desafiat governs de diversos estats, salvant vides al Mediterrani en contra de prohibicions i advertiments que els han fet països de tots els colors polítics, des de la Itàlia de Salvini a l'Espanya de Pedro Sánchez -la pròpia vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo va afirmar fa unes setmanes que l'Open Arms no tenia "permís per rescatar" i advertia de possibles sancions. Tot just fa tres mesos, Rackete va ser detinguda durant uns dies per haver desembarcat 42 nàufrags a l'illa italiana de Lampedusa sense permís.
Durant la seva intervenció, Guardiola ha agraït a Camps i Rackete el seu paper "imprescindible per no haver de morir en vida i ofegats de vergonya" i ha estat extremadament contundent contra l'actitud del govern espanyol, que ha assimilat a la de l'executiu Salvini. "Entre no deixar entrar i no deixar salpar hi ha poca diferència", ha criticat. En aquest sentit s'ha exclamat per les declaracions de Calvo negant l'obligació d'auxili, assegurant que "no hi ha permís per rescatar". Per l'entrenador del City, aquestes paraules són una "ofensa", perquè "demostra que desconeix les lleis més antigues del mar, les més decents i humanes, a alta mar, rescatar és un deure i una obligació". Per tot això ha volgut subratllar la diferència entre l'Estat espanyol i el Govern català, "mentre alguns criminalitzen, aquesta casa reconeix la vostra tasca".
En el que va d'any, han mort ja 928 persones ofegades mentre fugien camí de les costes europees.
Cs i PP se n'esborren
L'acte l'han encapçalat els presidents de la Generalitat i del Parlament i els expresidents Mas i Montilla. També ha comptat amb la participació de diputats Junts per Catalunya, ERC, el PSC, els Comuns i la CUP. Ciutadans i el PP, en canvi, han rebutjat ser-hi amb l'argument que no participen de cap acte de la Diada. Això, tot i que els de Rivera van votar a la Mesa a favor d'atorgar aquesta distinció a Camps i Rackete.
Dues dècades d'història
Ara fa exactament vint anys que la Mesa del Parlament de Catalunya va crear la Medalla d'Honor, una distinció que s'atorga a personalitats o institucions que la cambra catalana considera que mereixen un reconeixement excepcional. L'acte de lliurament se celebra tradicionalment la vigília de l'Onze de Setembre i marca l'inici dels actes de la Diada.
A més de Camps, Rackete i Guardiola, els guardonats en edicions anteriors han estat, entre d'altres, els premis Nobel de la Pau, Desmond Tutu i Adolfo Pérez Esquivel, l'economista i polític Ernest Lluch -a títol pòstum-, la presidenta de la Fundació Catalana de la Síndrome de Down, Montserrat Trueta, el tenor Josep Carreras, el col·lectiu musical Setze Jutges, entitats com Òmnium Cultural i Cáritas Catalunya i el Cos de Mossos d'Esquadra, els serveis d'emergències, la Guàrdia Urbana de Barcelona i la Policia Local de Cambrils.