L'economista Santiago Niño Becerra ha manifestat que en aquests moments hi ha "una massa quasi infinita de diners a la recerca de destí" i que això és el que provoca tipus negatius.

"Els tipus negatius són conseqüència del fet que...hi ha una massa quasi infinita de diners a la recerca de destí!. Si demà l'oferta de patates s'hagués multiplicat per deu, el preu de les patates s'enfonsaria", ha indicat.

Becerra ha fet referència al fet que els tècnics del Fons Monetari Internacional (FMI) han sortit en defensa dels tipus d'interès negatiu, com una solució als problemes de l'economia. Segons ha publicat el diari El País, els tècnics consideren que la mesura ha alleujat les condicions financeres i, probablement, ha donat suport al creixement i la inflació.

Dinamarca va ser el primer país a adoptar aquesta mesura l'any 2012, situant el preu dels diners per sota de zero. Era un moviment gairebé a la desesperada per impulsar el crèdit, revifar la inflació i atiar el creixement davant unes perspectives cada vegada més alentides a tot el món avançat.

Segon El País, els mateixos tècnics de l'FMI es pregunten per què no hi ha hagut més bancs centrals hagin pujat al carro dels tipus negatius. Una cosa que, creuen, té a veure amb "limitacions legals i institucionals" i amb una més gran presència en alguns països de bancs petits, que depenen en gran manera dels dipòsits de les famílies per als seus fons, i això els porta a ser més reticents a l'hora de fer el pas.

Becerra també ha advertit del deute acumulat durant aquesta crisi de la Covid, i ha citat el ministre d'Economia del Regne Unit, Rishi Sunak, que ha indicat que només es pot comparar "al que es va contreure durant les dues Guerres Mundials". Sunak també ha indicat que la devolució del deute obligarà molts governs durant diverses dècades, en els pressupostos. "El planeta s'està menjant el PIB de demà sense haver-lo encara generat", ha apuntat.