Sense voler (o no), Pedro Sánchez ha posat com a exemple de conducta racista sancionable els diputats del PP i Ciutadans. Al secretari general del PSOE li han preguntat aquest dilluns quina mena de conductes afecta la proposta del PSOE de sancionar càrrecs públics que facin pronunciaments discriminatoris. La pregunta agafa a contrapeu a Sánchez, que no sap què dir, s'enfarfega i, amb poca seguretat, respon: "Que no és permetés... com ha passat en algun moment... no ho sé... el plantejament que hi hagi o no immigrants que puguin o no accedir a la sanitat...".

Justament fa tres setmanes, el Tribunal Constitucional va suspendre, a petició del govern espanyol, la llei catalana d'universalització de l'assistència sanitària, que garantia aquesta atenció als immigrants. El Parlament l'havia aprovat el 15 de juny del 2017... amb l'oposició del PP i Ciutadans. 

La qüestió és que Pedro Sánchez i el PSOE han fet la proposta de sancions per sumar-se al carrusel d'acusacions al president de la Generalitat, Quim Torra, una cursa en què competeixen amb el PP i Ciutadans. Aquest dilluns, en la presentació de la proposta, Sánchez no s'ha estat de vincular Torra amb un suposat supremacisme i una ideologia etnicista.

La norma impugnada pel govern espanyol i suspesa pel TC estableix que totes les persones residents a Catalunya tenen dret a l'assistència sanitària pública del Servei Català de la Salut i que la forma d'acreditar-ho serà l'empadronament. D'aquesta manera es desafia el decret espanyol del 2012, pel qual el govern del PP va eliminar aquesta prestació. A Catalunya afecta 114.573 persones (a Espanya, 900.000), que es queden sense assistència sanitària.

El Tribunal Constitucional ja va declarar inconstitucional la llei del País Valencià que tenia la mateixa finalitat i permetia l'accés sanitari universal als immigrants en situació irregular.