El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha desmentit aquest dilluns que vulgui convertir-se en secretari general de l'OTAN en substitució del noruec Jens Stoltenberg, tal com van apuntar algunes informacions la setmana passada. "És una bola", ha afirmat en una roda de premsa després de reunir-se amb el primer ministre de Suècia, Ulf Kristersson, a la Moncloa. "Diuen que vull ser-ho perquè volen justificar el fet que he avançat les eleccions generals perquè m'estic buscant una sortida personal i que només penso en mi", ha explicat Sánchez, que s'ha afanyat a negar-ho tot: "Ja els puc dir que no. Tot és una bola", ha insistit. 

El secretari general del PSOE ha lamentat que els mitjans de comunicació que van "invertir hores" a estendre la notícia "no faran servir el mateix espai per desmentir-la". "Jo rebutjo aquesta desinformació", ha reiterat. Sánchez ha aprofitat la qüestió per reivindicar la importància de lluitar contra les notícies falses durant el període electoral. "És una prova més de la importància que la democràcia es defensi de la desinformació", ha assenyalat. En aquest sentit, s'ha dirigit a la resta de formacions polítiques, i especialment al PP, per demanar-los que facin possible que la ciutadania vagi a les urnes amb "tota la informació, amb dades i arguments" i no amb "mentides, ni desqualificacions". "El moment polític a Espanya ho mereix", ha assegurat. 

Les informacions publicades afirmaven que Sánchez té interès a presidir l'Aliança Atlàntica, però que amb les eleccions previstes per al desembre l'escenari era complicat, ja que el mandat de Stoltenberg es preveu que finalitzi a mitjans d'octubre. Tanmateix, amb les eleccions al juliol encara hi hauria una possibilitat. En qualsevol cas, Sánchez ho ha desmentit rotundament. 

Sánchez es compromet a seguir la línia de Suècia al capdavant de la UE

Sánchez ha comparegut a Moncloa amb el primer ministre de Suècia, país que actualment ostenta la Presidència rotatòria de la UE, que passarà el testimoni a Espanya el pròxim 1 de juliol. Així, ha elogiat l'exercici d'aquest país per haver optat per la "unitat" dels països europeus com a principal objectiu, en el context de la guerra d'Ucraïna. En aquest sentit, ha agraït el seu lideratge perquè a tots els Consells Europeus els socis mostressin la determinació comuna de seguir ajudant Kíev. A més, ha assenyalat que, una vegada Espanya prengui el comandament, té la disposició de seguir la mateixa línia i continuar prestant l'ajuda necessària en tots els àmbits: polític, econòmic, humanitari i també militar.

Qüestionat sobre si l'avançament electoral perjudicarà la Presidència espanyola de la UE pel fet que la meitat d'aquests sis mesos estaran marcats per la campanya, les eleccions i la conformació de Govern, el president espanyol ha sostingut que "no hi ha cap risc" que no es puguin assolir tots els objectius marcats prèviament. "És més, hi ha altres països que han celebrat també eleccions al mig de la seva Presidència i no ha passat absolutament res", ha apuntat. Kristersson també ha assegurat que no hi ha cap problema per l'avançament electoral, ja que la Unió Europea està acostumada que hi hagi eleccions "una vegada i una altra". A més, ha recordat que França va celebrar les seves últimes eleccions durant la seva Presidència.