El ple del Congrés debatrà dimarts que ve les iniciatives del PDECat i del PNB per derogar la reforma exprés de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional, aprovada en solitari pel PP el 2015, que permet suspendre temporalment de les seves funcions les autoritats que incompleixin les sentències de l'alt tribunal i que podria aplicar-se a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.

El debat tindrà lloc tot just una setmana després que l'alt tribunal paralitzés l'acord del Parlament que obre la via a convocar un referèndum sobre la independència el setembre del 2017.

En la seva resolució el TC adverteix Forcadell i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, de les possibles conseqüències de desobeir la seva decisió.

En l'exposició de motius de la seva proposició de llei el grup parlamentari que lidera Francesc Homs planteja que aquesta reforma és "gairebé una reforma encoberta de la Constitució".

Reforma constitucional encoberta 

En aquest sentit, subratlla que la norma dóna al TC potestat de suspendre de les seves funcions i "durant el temps que faci falta" càrrecs "elegits democràticament" pels ciutadans, cosa que pot afectar també el president del Govern espanyol –quan la Carta Magna només preveu el cessament del cap de l'executiu després de la celebració d'eleccions generals, per pèrdua de confiança parlamentària o per dimissió o mort–.

"Se cedeix al Tribunal Constitucional unes potestats d'una càrrega política impressionant, cosa que resulta inadmissible, més encara quan la politització de la institució que és el Tribunal Constitucional és tan notable", recalquen des del PDECat.

En Comú Podem també va registrar la setmana passada una proposició de llei per derogar la reforma exprés del 2015, motiu pel qual no ha donat temps a incloure-la a l'ordre de dia perquè es debati juntament amb la del PDECat i els nacionalistes bascos.

Recurs previ 

A més de liquidar aquesta llei aprovada en solitari pel PP, el PNB vol que tingui la mateixa fi la que va permetre la recuperació del recurs previ d'inconstitucionalitat contra els estatuts d'autonomia, aprovada també el 2015, i, a més, en aquell cas, també amb l'aval del PSOE.

Per als nacionalistes bascos, aquesta norma "comporta riscos" per a l'"estabilitat" del sistema perquè "supera de sobres el caràcter jurisdiccional del control constitucional a posteriori que va ser atribuït en el text constitucional".

I, el que consideren encara més greu, "permet als responsables polítics fer negació de la seva obligació de resoldre mitjançant el diàleg i el consens els problemes polítics de fons".