"Com pot ser que les persones amb més vulnerabilitat no es traslladessin als hospitals?". La presidenta de la patronal ACRA, que agrupa les residències, Cinta Pascual, és clara. En declaracions a El Nacional dibuixa com s'ha viscut la crisi del coronavirus dins els centres, la manca de recursos, la vulneració de drets fonamentals i la situació postcol·lapse que obre ara una porta judicial.

"El que hem patit com a sector és important", diu. "Podem entendre que alguns dels positius es podien recuperar a casa", exposa Pascual remarcant que en el cas dels residents es tractava de persones vulnerables, de risc, i que van estar condemnats a quedar-se en un centre sense les garanties mèdiques que calien per poder estar ben atesos. "No han tingut el dret a la sanitat universal", denuncia. El model actual de residències "ha fallat en el moment clau, admet. "Com a sector pensem que ha fallat la manca d'EPI i de PCR, i que els serveis mèdics s'han activat amb comptagotes", afegeix.

Ara, quan la crisi continua, i en algunes residències encara no s'ha pogut resoldre tot el col·lapse, però la situació ha millorat respecte a principis del mes d'abril, cal analitzar què ha passat "per aprendre dels errors", diu Pascual.

Hem estat abandonats

"No ho puc entendre. Hem estat abandonats. Com pot ser que no ens dotessin de recursos? Ens deien que els residents es moririen igual", relata la presidenta de la patronal ACRA per mostrar la "frustració" que es va sentir en els centres quan la pandèmia es va mostrar imparable i no tenien autorització per derivar gent gran malalta als hospitals. "Ha quedat clar que davant una pandèmia així, si tens més de 80 anys, ho tens negre", sentencia Cinta Pascual. 

"Hem estat abandonats", diu Pascual, quan descriu els moments de màxim estrès amb un contagi imparable, l'increment de morts en els centres, la manca d'atenció mèdica i de material, i les baixes constants del personal. 

ACRA envia un primer correu electrònic a la Generalitat el 12 de febrer preguntant què passarà amb la gent gran quan arribi a Catalunya el coronavirus. El mail s'envia un mes abans que es decreti l'estat d'alarma i veient el que estava passant a països com la Xina o Itàlia.

El 20 de març, la patronal es torna a posar en contacte amb la conselleria de Treball, Afers Socials i Família. Però tot i que "la comunicació mai hi ha deixat de ser, no hi havia resposta", diu Pascual. 

Les úniques instruccions que tenen és que s'aïlli qui tingui símptomes, però amb l'evolució de la malaltia ja més avançada s'ha pogut constatar que un terç dels positius eren asimptomàtics i que, per tant, la mesura no era cap garantia d'evitar el contagi.

La patronal denuncia que les residències s'estan més de 15 dies sense EPI. I que ens els protocols no quedava clar si s'havien de fer servir les mascaretes. "No hi havia EPI i no deien que es posessin mascaretes", diu Cinta Pascual. Segons la presidenta de la Patronal Benestar Social i Famílies ho deia tot amb la boca petita perquè no hi havia material i el que proporcionaven no va arribar fins a finals del mes de març: "un pack, que eren dues mascaretes i unes ulleres". 

Per Pascual són claus els últims dies del mes de març: "15 dies d'incertesa que fan que el contagi sigui molt alt". 

Autocrítica

Pascual no té cap problema en fer autocrítica. A les direccions de les residències se'ls ha acusat d'opacitat i manca de transparència. Tant amb les dades, com en la informació de cada un de les residents i també de no deixar que els familiars hi mantinguessin contacte. El protocol de defuncions que permet que una persona s'acomiadi del resident també va saltar pels aires en molts dels casos.

Davant aquests fets, la presidenta d'ACRA fa autocrítica i admet que "en el moment de més col·lapse es va prioritzar l'atenció a les persones i en alguns centres es va deixar de comunicar amb els familiars en alguns moments". "Hi havia col·lapse i no hi havia l'atenció sanitària necessària. Era molt desesperant", afegeix Cinta Pascual. 

També detalla que no es podien detallar als familiars les causes de la mort perquè "no sabien si morien de Covid-19" perquè no s'havien pogut fer els tests ni les les proves PCR. I es queixa que en les residències públiques, les que depenen de la Generalitat i els ajuntaments, tampoc es donava la dada.

La teranyina judicial

Quan encara no s'ha pogut controlar la pandèmia ni la crisi a les residències, han començat a caure les primeres denúncies. La Fiscalia, a més, investiga 101 residències a Catalunya, tant per la via civil com per la penal.

"És il·lògic que hi hagi denúncies a qui gestiona residències", diu Cinta Pascual, tot i que entén que davant la frustració "la gent té dret a fer-les" i sentencia: "Se sabrà tot el que ha passat".

"Algú li demana responsabilitats a un hospital on també mor gent?", pregunta Pascual.  "Hi ha famílies que busquen culpables" diu, però entén que és fruit del fet que "la frustració que tothom ha viscut com a societat és molt forta". 

També recorda que "hi ha associacions de familiars que es van crear per anar contra els concursos públics". En aquest sentit ACRA argumenta que "alhora de valorar l'empresa en un concurs públic és prima la qualitat del servei. La prioritat no ha de ser el preu".

ACRA no descarta denunciar també. "A Catalunya ho estem treballant", diu, però la patronal que inclou centres de tot Espanya també està fent un plantejament global de la situació. S'ha vulnerat del dret a l'auxili en molts dels casos i en fan responsables les administracions. A tots els nivells. Perquè hi ha residències públiques que depenen de la Generalitat i d'altres que són municipals i depenen dels ajuntaments. En aquest sentit critiquen els alcaldes que han denunciat: "Poseu-vos una granota i poseu-vos a treballar". Per ACRA aquestes denúncies de les administracions són per "tirar pilotes fora". També reconeixen que hi ha hagut alcaldes que han ajudat anant a buscar personalment els EPI: "Aquí hi ha la diferència".

"No és humà que després de tot això se'ns vulgui responsabilitzar", conclou. 

El futur

"Hi ha d'haver un canvi de plantejament urgent", diu la presidenta de la patronal ACRA, Cinta Pascual, davant la crisi del model que s'ha visualitzat arran de la Covid-19. Cal que es garanteixi la sanitat pública, cal més personal, i cal treballar en més unitats que permetin treballar en espais compartits més petits. En aquest sentit segons Pascual "és urgent parlar i després crear un futur amb un model per garantir la sanitat universal". 

"Volem ser espais de vida. Volem cuidar la gent. Ens hem convertit en serveis de cotó fluix", reivindica Pascual, alhora que posa de relleu que "les persones que es morien eren gent amb noms i cognoms per nosaltres, no un número".