Després de la fallida de la XI legislatura, les forces parlamentàries al Congrés segueixen ancorats en aquesta Torre de Babel en què s'ha convertit la política espanyola els darrers mesos. Tampoc arribaran aquesta vegada a un pacte conjunt per reduir la despesa, per atenuar els costos de la repetició electoral. "Ha sigut un fracàs en tota regla, no es produirà la reducció del 30% del total que vam plantejar, ni tampoc que la campanya duri 7 dies", ha dit Javier Esparza, diputat de la Unión del Pueblo Navarro, després de la reunió que els partits han celebrat aquest dimarts.

Tanmateix, sí que hi ha una voluntat compartida que la campanya sigui més austera, a mig camí de refer-se encara de les despeses de l'anterior cursa electoral. A aquests efectes, ja haurien rebut un avançament per part de l'Estat, dels diners que segons la llei electoral (LOREG) han de ser retornats a les formacions amb representació parlamentària.

Compromisos voluntaris

El Partit Socialista s'ha compromès a reduir un 30% el cost general, que suposaria 3 milions d'euros, tot recordant que d'ençà del 2011 ja ho hauria fet en un 50%. Minvaran la publicitat exterior, i el mailing serà disminuït en almenys 1 milió d'euros. "Animo aquells partits que volen fer-ne un de conjunt que ho provin i n'expliquin l'experiència", ha indicat el fins ara portaveu del PSOE al Senat, Óscar López, en relació amb la proposta d'elaborar un paquet conjunt amb les butlletes dels ciutadans.

A parer dels populars preparar un mailing on s'incloguin els sobres de tots els partits seria un fet "il·legal". El secretari d'organització del PP, Fernando Martínez-Maillo, ha explicat que no era possible, i que "a Catalunya es va intentar", però finalment no va poder ser a causa de les barreres legals. 

El dirigent popular no indica què suposaria que les paperetes de PSOE, Ciutadans, Podemos o altres formacions estiguessin en un mateix sobre. El fet comportaria que els partits més grans estarien a la pràctica finançant les butlletes dels qui tenen menys representació, i podrien córrer el risc de ser perjudicats electoralment. Generalment, les forces emergents compten amb menys pressupost i envien paperetes a províncies on poden maximitzar el suport electoral.

Tanmateix, els populars admeten que la seva austeritat passarà per disminuir el 30% del cost total. A parer de Maillo, són el partit que "més gasta", ja que també són el partit que compta amb més suports a la cambra, i per tant té marge per fregar els 13,5 milions d'euros de sostre de despesa, que ara seran entorn dels 9-10. Segons la llei electoral espanyola, els diners són retornats per l'Estat en funció dels escons i els diputats obtinguts, fet que els permet assumir un cost major en campanya.

Tant Podemos com Ciutadans volien una reducció del 30% del màxim legal, que són efectivament els 13,5 milions. Tanmateix, els populars han replicat que era una mesura "selectiva" i orientada només a ells. A parer del PP, el 30% hauria de ser sobre la despesa concreta per a PP, PSOE, i el tram del 15-10% per a la despesa dels emergents. A les formacions no estatals els demanaven el 10%.

Ciutadans es comprometrà a minvar en un 10-15% la depesa per al 26-J, que és allò que volia el PP. Ho ha explicat el vicesecretari general de la formació, José Manuel Villegas. També volen eliminar publicitat exterior, com ara tanques publicitàries o banderoles, i asseguren que duran a terme un mailing "més barat", que passi de 0,18 de cost a 0,15 cèntims d'euro. Fugiran aquest cop dels mítings grandiloqüents i apostaran per un format més auster que en els comicis del 20 de desembre.

Podemos segueix reivindicant la seva diferència vers la resta de formacions, i no demanarà diners als bancs per sufragar costos electorals. No apujaran la despesa, perquè forma part del seu "ADN", com han recordat els diputats de la formació morada i d'En Comú Podem, de qui anaven acompanyats. Els podemistes seguiran finançant-se a través dels microcrèdits i altres aportacions ciutadanes, com en l'anterior contesa, que és un format "que funciona molt bé" a parer del número dos, Íñigo Errejón, per bé que no permet establir càlculs a priori.

Queixes dels "petits"

Les formacions amb menys representació parlamentària a nivell d'Estat, com ara Democràcia i Llibertat, ERC, Compromís o el PNB comparteixen un clam comú, i és que ells ja acostumen a invertir poc en despesa, perquè tampoc en poden assumir més. A parer del portaveu del PNB, Aitor Esteban, "és fàcil parlar de reducció quan es pot sortir contínuament per televisió". 

El portaveu de DiL, Carles Campuzano, ha recordat que ells ja s'havien compromès gastar menys, indicant que la durada de les campanyes, així com altres elements, respon a les garanties democràtiques. Joan Tardà ha volgut apuntar que Madrid està "assaborint" el xarop de la repetició electoral, que a Catalunya no es va produir després del 27-S.