El partit Iustitia Europa va portar al Tribunal Suprem la llei de nets, la disposició addicional de la llei de memòria democràtica que permet nacionalitzar fills i nets d'espanyols que es van haver d'exiliar. El Suprem els va donar la raó (Vox també va presentar un recurs) i va paralitzar la seva adscripció al cens electoral de residents absents (CERA), en el que va ser un cop molt dur pel govern espanyol. L'Advocacia va demanar revocar les mesures cautelars mentre Iustitia Europa va demanar que es mantinguessin, considerant que s'ha incrementat de forma fraudulenta el cens electoral. Ara, amb la convocatòria electoral avançada per Pedro Sánchez al 29 de novembre, el Suprem ha de prendre una decisió sobre si les persones que havien aconseguit la nacionalitat espanyola a través de la llei de nets poden votar o no. En aquest context, Iustitia Europa, que no té representació en cap institució i centra la seva tasca a portar als tribunals decisions dels dirigents polítics d'arreu, ha demanat al Suprem que suspengui les eleccions generals.
En un escrit d'urgència que han presentat aquest matí de divendres, la formació es fa seu l'argument de l'Advocacia de l'Estat, que reclama aixecar les mesures cautelars. Aquesta institució assegurava ahir que era "materialment impossible" revisar els expedients de nacionalitzats per la llei de nets. Davant d'això, Iustitia Europa afirma que "la suspensió temporal de la votació preserva el resultat útil de la tutela cautelar i protegeix simultàniament la integritat i la legitimitat del procés electoral". En el cas que el Suprem consideri "desproporcionada" la paralització dels comicis del 29 de novembre, la formació demana que es prenguin mesures per garantir la "traçabilitat" dels 163.020 vots dels descendents d'exiliats que van obtenir la nacionalitat a través de la llei de nets. Segons Iustitia Europa, aquesta mesura no "priva preventivament del dret a vot a cap ciutadà ni altera el calendari electoral", però sí que garanteix la traçabilitat d'aquests vots.
"Impossible de separar"
Al seu torn, des del govern espanyol —a través de l'advocacia de l'estat— consideren que és "materialment impossible que abans del 20 de novembre es pugui diferenciar entre les persones nacionalitzades a través de la llei de nets i aquells que ho han fet per altres vies". El Suprem va paralitzar el seu vot tret d'aquells casos en què l'exili dels seus avis o pares fos acreditat. "O se suspèn a tots els espanyols inscrits en el CERA, ja que les dades que hi ha són, globalment, els espanyols sense cap mena de distinció, o no se'n suspèn a cap. Resulta materialment impossible distingir els uns dels altres en aquest brevíssim termini de temps" consideren en l'escrit enviat aquest dijous al Suprem. Per altra banda, els serveis jurídics han acusat Vox, que també va demanar aquesta paralització, de voler "eliminar al dret a vot dels espanyols que procedeixen de l'exili exterior en contra de la constant voluntat del legislador des del 2007".