El recurs d’inconstitucionalitat que aquest matí ha presentat el Parlament davant del TC contra l’aplicació de l’article 155 de la Constitució adverteix que la possibilitat d’intervenció del poder central en les comunitats autònomes no contempla ni el cessament de càrrecs ni la suspensió o dissolució dels seus òrgans, i per tant el president espanyol, Mariano Rajoy, va incórrer en una “greu vulneració del principi d’autonomia” reconegut a la Constitució quan es va atribuir la facultat de dissoldre la Cambra i convocar eleccions. 

La presentació del recurs va ser aprovada el 27 de desembre per la Diputació Permanent del Parlament (encarregada de vetllar pels poders del Parlament entre legislatures), amb els vots a favor de JxSí i CSQEP, l'abstenció de la CUP i el vot en contra de Cs, el PSC i el PP.

JxSí va demanar al novembre un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) sobre el 155 i l'òrgan consultiu de la Generalitat va concloure que era susceptible de recorre's perquè, entre altres raons, la destitució del Govern no era una "mesura necessària o indispensable".

L’escrit subratlla que “com ja ha quedat exposat en els treballs parlamentaris per a l’elaboració de la Constitució, la possibilitat d’intervenció pel poder central en les comunitats autònomes no incloïa la possibilitat de cessar càrrecs ni de suspendre o dissoldre òrgans”.

Segons el recurs, “ni el Govern de l’Estat ni el Senat poden disposar el cessament d’un president o un govern autonòmic, i molt menys assumir les seves funcions”. Així mateix, adverteix que el cessament representa una sanció, quan aquesta no és la funció del 155, i vulnera els drets fonamentals recollits a l’Estatut i la Constitució sobre el fur especial dels membres del Govern.

El president espanyol, Mariano Rajoy, a parer dels lletrats de la Cambra catalana, tampoc tenia la facultat de dissoldre el Parlament i convocar eleccions, la qual cosa ha suposat una “greu vulneració del principi d’autonomia” reconegut a l’Estatut i la Constitució.

Igualment, adverteix que de la interpretació de la norma es desprèn que el 155 “no permet en cap cas l’adopció de mesures que formalment o materialment comportin la supressió o suspensió indefinida del règim autonòmic, com tampoc implicar una alteració o innovació del model de repartiment competencial contingut en el bloc de la constitucionalitat” sinó que únicament pot servir per “obligar la comunitat autònoma al compliment forçós de les seves obligacions constitucionals o legals”.

El 155 no faculta per limitar de forma indefinida la posició de les comunitats autònomes i dels Estatuts, la qual cosa requeriria una reforma de les lleis fonamentals. Per tot plegat, el recurs conclou que “les accions i mesures” que s’adoptin a l’empara d’aquest article han de tenir “aplicació gradual” i, per tant, “una concreta vigència temporal o provisional”, han de ser “proporcionades” i estar acotades als àmbits directament implicats i imprescindibles per aconseguir l’interès constitucional que les justifica.

El recurs impugna també l’existència de l’incompliment que s'esgrimeix per justificar la suspensió, tant pel que fa la declaració d’independència, com la seva consideració d’un incompliment de les obligacions constitucionals.

Igualment, adverteix que la introducció del règim de comunicació o autorització prèvia per a l’adopció d’actuacions que s'ha imposat al Govern contravé l’article 155 i vulnera el principi de seguretat jurídica que garanteix la Constitució.