El Parlament ha reclamat aquest dimecres a l'Estat que faci públics els comptes de resultats desglossats de cadascun dels aeroports de la xarxa d'Aena, inclosos els beneficis i les pèrdues, i que aquesta informació es publiqui anualment a partir d'ara. La iniciativa, presentada per Junts, ha tirat endavant amb els vots favorables del PSC, Junts, ERC, Comuns, CUP i Aliança Catalana, mentre que PPC i Vox hi han votat en contra.
El primer punt de la moció ha estat aprovat per una àmplia majoria de 105 vots a favor i 25 en contra. El text exigeix la publicació "urgent" dels comptes desglossats dels aeroports d'Aena, amb caràcter retroactiu, i estableix el compromís que aquesta informació es faci pública anualment. El diputat de Junts Salvador Vergés ha situat aquesta reclamació de transparència en el centre de la seva intervenció i ha denunciat que actualment els únics comptes individualitzats dels aeroports d'Aena disponibles públicament corresponen als anys 2007, 2008 i 2009.
Segons Vergés, aquestes dades permetien constatar el pes dels beneficis del Prat dins del conjunt d'Aena. El diputat ha sostingut que l'Estat va deixar de publicar els comptes individualitzats perquè permetien comprovar que els beneficis generats pel Prat representaven una part molt important dels resultats del conjunt de la companyia. Vergés ha qüestionat també l'argument que la presència de capital privat a Aena impedeixi publicar els resultats de cada aeroport. El diputat ha recordat que l'Estat manté el 51% del capital de la companyia i ha defensat que, per aquest motiu, existeix una obligació de transparència sobre unes infraestructures que considera d'interès general. El diputat de Junts ha vinculat aquesta falta de transparència amb el debat sobre el model aeroportuari i ha reclamat conèixer amb detall quins recursos genera cadascuna de les infraestructures. En la seva intervenció, també ha defensat que la normativa europea impedeix els subsidis creuats entre aeroports i ha reclamat que cada infraestructura pugui disposar dels recursos que genera.
El Parlament demana el traspàs integral
La moció aprovada pel Parlament no es limita, però, a reclamar els comptes d'Aena. Un segon punt insta el Govern a negociar amb l'executiu espanyol el traspàs integral del sistema aeroportuari català a la Generalitat, tal com la cambra ja havia aprovat el passat juliol. Aquest punt ha tirat endavant amb 63 vots a favor de Junts, ERC, Comuns, CUP i Aliança Catalana, 25 abstencions del PSC i 25 vots en contra del PPC i Vox.
La iniciativa també reclama replantejar el Pla Director Aeroportuari DORA III, corresponent al període 2027-2031, perquè incorpori la inversió en la terminal satèl·lit de l'aeroport de Barcelona-El Prat i una zona d'activitat econòmica aeroportuària. Aquest tercer punt ha estat aprovat amb 69 vots a favor, 42 abstencions i 19 en contra. Finalment, el Parlament ha reclamat accelerar l'execució de les inversions de les estacions d'Alta Velocitat Ferroviària dels aeroports de Girona i Reus, així com els treballs a la xarxa d'alta velocitat. Aquest quart punt ha estat aprovat amb 100 vots a favor, 25 abstencions i 4 vots en contra.
El debat parlamentari
Durant el debat, el diputat del PPC Pere Lluís Huguet ha reivindicat les actuacions impulsades pels governs populars en matèria aeroportuària i ha demanat "deixar de polititzar les infraestructures". Huguet ha recordat que el govern de José María Aznar va aprovar el 1999 la terminal satèl·lit del Prat i ha defensat una connexió intermodal per a l'aeroport de Reus. El socialista José Ignacio Aparicio ha coincidit amb la necessitat de disposar d'una informació més detallada sobre els aeroports i ha defensat que Aena publiqui més dades. El diputat del PSC ha apostat alhora per continuar desenvolupant l'autoritat aeroportuària catalana i ha defensat que el Prat es converteixi en un "hub intercontinental".
Aparicio ha recordat que el DORA III ja està aprovat i que continua la tramitació del nou pla director, que ha de permetre millorar la connectivitat intercontinental amb la menor afectació ambiental possible. En aquest procés, ha assenyalat, encara cal redactar projectes, completar les avaluacions ambientals, obtenir les autoritzacions europees i licitar les obres. Des d'ERC, Juli Fernàndez ha reivindicat l'acord assolit per crear l'autoritat aeroportuària catalana i ha distingit entre la gestió i la governança dels aeroports. "A Catalunya ningú ha governat els aeroports", ha afirmat. "Una cosa és la governança i l'altra la gestió."
Fernàndez ha defensat que Aena gestiona els aeroports però que és el Govern espanyol qui en determina la governança. "Vull que el meu país el governi", ha afirmat. ERC ha defensat també que la futura zona vinculada al Prat sigui una zona d'activitat econòmica aeroportuària, centrada en indústria, manteniment i activitats directament relacionades amb l'aeroport, i no una ciutat aeroportuària amb més serveis, comerços o hotels.
Per la seva banda, la líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, ha relacionat el debat aeroportuari amb el dèficit fiscal i ha afirmat que Catalunya aporta prop del 20% dels ingressos de l'Estat però rep aproximadament el 14% de la despesa. En el cas dels aeroports, ha assenyalat que Catalunya concentra, segons les seves dades, el 19% dels passatgers d'Aena però només el 15% de les inversions previstes. Orriols també ha carregat contra la participació de capital privat a Aena i ha criticat el paper del PSOE en la privatització parcial de la companyia.