El Parlament de Catalunya ha iniciat aquest dimecres la tramitació de la nova Proposició de llei de transport de persones en vehicles de fins a nou places, coneguda com la llei del taxi, després que es rebutgés l’esmena a la totalitat presentada per Vox. Aquesta decisió permetrà que el projecte avanci a comissió i ponència, on es podran presentar esmenes abans del debat i votació final al ple. Malgrat aquest primer pas parlamentari, la llei s’enfronta a obstacles importants. Un informe independent realitzat pels catedràtics José Esteve Pardo i Marc Tarrés Vives, de la Universitat de Barcelona, a instàncies d’UNAUTO-VTC, denuncia que el text presenta "múltiples inconsistències i contradiccions amb el Dret Europeu i la jurisprudència del TJUE". L’estudi assenyala que la normativa sembla dissenyada per protegir un sol sector, deixant de banda els drets dels usuaris i la lliure competència, i podria generar una onada de demandes per responsabilitat patrimonial.
El sector de les VTC alerta sobre la pèrdua de llocs de treball
El president executiu d’Unauto VTC, José Manuel Berzal, ha advertit que la llei manca de “rigor jurídic” i podria destruir fins a 6.000 llocs de treball directes i indirectes del sector de les VTC. En declaracions davant del Parlament després de l’aprovació de seguir amb la tramitació, Berzal ha afirmat que la norma seria un retrocés per als usuaris i donaria “mala imatge” de Barcelona. Segons ell, la proposició està redactada “al dictat d’una part del sector del taxi, no de tot el taxi”, i podria perjudicar fins i tot una gran majoria dels taxis. Per això defensa un procés de tramitació més llarg i s’ha mostrat obert al diàleg amb el sector del taxi i els grups parlamentaris, animant-los a presentar esmenes. Tot i això, ha advertit que si la llei s’aprova, estudien portar el text a la justícia. Conductores com Marta, Vanesa i Jaime Romero han expressat la seva preocupació per la continuïtat laboral, destacant que darrere dels conductors hi ha famílies que depenen d’aquest treball, i han demanat que es pensi també en els ciutadans per garantir que tant taxis com VTC puguin seguir oferint els seus serveis.
Contingut i objectius de la llei
El projecte estableix el taxi com un servei econòmic d’interès general amb obligacions de servei públic, incloent-hi la universalitat, l’accessibilitat, la continuïtat i tarifes oficials. Les VTC es regulen com a servei privat complementari que requereix contractació prèvia, mentre que s’introdueix la figura de vehicles d’alta disposició per serveis especials amb mínims de precontractació i durada. També es regula el transport en limusina i es preveu un seguiment centralitzat dels serveis a través d’una infraestructura de dades, així com requisits de formació per als conductors, incloent un nivell mínim de català B1, i un règim sancionador amb multes de fins a 6.000 euros per infraccions molt greus. El sector del taxi ha proposat que les VTC puguin canviar la seva llicència per una de taxi durant set anys, prorrogable, per intentar posar fi al conflicte i evitar la judicialització, una opció que el Govern està disposat a estudiar.
Posicions dels grups parlamentaris
Els grups que impulsen la llei han defensat la necessitat de clarificar les regles del sector. El diputat de PSC-Units, José Ignacio Aparicio, ha destacat que la norma proporciona ordre i marc legal per a un servei essencial per als ciutadans. Junts, amb Montse Ortiz, subratlla que la llei ha d’adaptar-se a les VTC i les plataformes digitals, tot i criticar la manca de consens del Govern. ERC insisteix en la necessitat de superar la “dispersió normativa” que genera inseguretat, mentre que Comuns volen evitar la precarització laboral i garantir el taxi rural i el control públic de les plataformes. La CUP, amb Laure Vega, defensa la regulació per combatre la “uberització” del sector i frenar la pujada de tarifes imposada pel mercat.
En canvi, Vox ha defensat la seva esmena a la totalitat per reclamar una llei que garanteixi “seguretat jurídica” i un procés elaborat pels serveis jurídics del Govern. PP s’ha abstingut, criticant la manca d’informes tècnics i impacte econòmic, i Aliança Catalana ha rebutjat la proposta per considerar que reduirà l’oferta de mobilitat sense preveure l’efecte sobre la demanda, incrementant els temps d’espera dels ciutadans.