La proposició de llei de memòria democràtica de Catalunya impulsada pel PSC ha superat el debat de totalitat i seguirà la seva tramitació al Parlament. Així és després que la majoria dels partits de la Cambra catalana hagin tombat l'esmena de retorn presentada per Vox i que només ha rebut el suport del grup ultra i del PP, mentre que Cs s'ha abstingut.

L'objectiu dels socialistes amb la presentació d'aquesta llei que es va registrar al juliol és impulsar la primera llei integral de memòria democràtica, aglutinant en una sola norma les tres lleis fragmentàries que existeixen en l'actualitat: la de creació del Memorial Democràtic, la de Fosses, i la de Reparació Jurídica de les Víctimes del Franquisme. Es fixa com objectiu també que ompli els buits entre elles, regulant nous aspectes que no havien estat contemplats fins ara.

Durant el debat a la Cambra catalana, el socialista Ferran Pedret ha reivindicat la memòria com a eina per lluitar contra "l'intent de les forces mes reaccionàries, l'extrema dreta, d'erosionar les institucions de les democràcies", i ha assegurat que volen treballar aquesta llei amb el "consens més ampli possible". Per això ha reivindicat davant les crítiques de la dreta, que no cal ser d'esquerres ni republicà per convenir en el fet que és necessari, després d'una dictadura de 40 anys, que hi hagi polítiques públiques de memòria per garantir que no tornin a repetir-se els fets obscurs de la història. 

A tot plegat el diputat de Vox Joan Garriga ha acusat al PSC de voler imposar "una memòria sobre la història", i ha retret que en el text de la llei no surti en cap ocasió les paraules reconciliació i perdó: "Tornen a demostrar que és l'esquerra i el separatisme: divisió", i ha explicat que rebutgen la llei perquè volen una "pàtria unida i lliure" per a tots els espanyols. 

Durant el debat el proposant de la llei ha fet un agraïment públic al Govern, del qual ha dit que saben que està treballant en una llei similar i per tant els ha donat les gràcies per no presentar una esmena a la totalitat. Els partits del Govern s'han pronunciat afirmant el seu suport a la iniciativa. Des de Junts Aurora Madaula ha defensat vetar qualsevol iniciativa presentada per Vox i ha emplaçat a parlar de "memòria col·lectiva" i no de "memòria històrica", mentre que des d'ERC Maria Jesús Viña ha reivindicat que "només tenint present el passat es pot prevenir la repetició": "Davant d'anys de silenci, només ens queda la memòria". 

Règim sancionador i víctimes al centre

El text, que per primer cop conté un règim sancionador destinat a reforçar l'eficàcia de les disposicions de la llei, posa bona part de la seva atenció en les víctimes, amb un catàleg de mesures i actuacions adreçades a elles com ara que s'agiliti el procediment de les activitats de localització, exhumació i identificació, crear un cens general de víctimes, o l'obligació de la Generalitat d'atendre, assessorar i acompanyar-les. Així mateix, la llei també recull per primer cop el banc d'ADN i el programa d'identificació genètica.

Així mateix, la proposta contempla la millora de la protecció de la documentació relativa a la memòria i reforça el dret d'accés als arxius i documents, es crea el catàleg de llocs i itineraris de memòria democràtica i un cens d'edificacions, obres, i treballs realitzats mitjançant treballadors forçats. 

També estableix que les administracions públiques hagin de prevenir i evitar la realització d'actes públics que comportin descrèdit, menyspreu o humiliació de les víctimes. Així mateix, que evitin exaltacions del franquisme o homenatges als que van donar suport al moviment, i també reforça i clarifica la regulació sobre els símbols i vestigis contraris a la memòria democràtica. 

A la imatge destacada, el Ple del Parlament d'aquest dimecres / Sergi Alcàzar