"Tanquin els ulls per un moment". Amb aquestes paraules s'ha pronunciat Josep Maria Llop des del faristol del Parlament per intentar fer sentir als diputats presents a la sala què comporta ser cec. "Agafin el mòbil, toquin la pantalla i segurament s'adonaran que no saben què han de fer". Per a una persona gens acostumada a patir aquesta discapacitat, la vida és pràcticament impossible, però també per a aquells que l'han patida tota la vida hi ha dificultats. I les persones cegues catalanoparlants encara en tenen més.

Llop, que va ser diputat de Convergència entre 2011 i 2012 i és invident, ha comparegut davant la cambra per denunciar la problemàtica a la qual s'han d'enfrontar. Si el català ja es troba en una situació preocupant en l'àmbit social, en el tecnològic tampoc la realitat és molt més optimista. "Patim una discriminació injustificable i intolerable", ha lamentat. "La llengua catalana no forma part, en moltes ocasions, de les síntesis de veu disponibles als dispositius mòbils, a les tauletes i als ordinadors". Això complica les seves capacitats a l'hora de treballar, gaudir de la cultura, o aprofitar les estones d'oci. Una realitat que no hauria de produir-se tenint en compte que el món de la tecnologia ha avançat tant en els últims anys que el cost d'incloure el català, llengua que parlen prop de 10 milions de persones, és avui "pràcticament irrisori", segons ha recordat Llop.

Per solucionar aquesta discriminació, l'exdiputat ha apel·lat als grups polítics que es posin a la feina i garanteixen la igualtat d'oportunitats d'invidents i la resta de la societat. Per a fer-ho possible, ha instat les institucions a prendre "totes les accions necessàries" per tal de forçar les empreses a incorporar el català en tots els programes d'aquells productes que incorporen la síntesi de veu, com ara aspiradores, rentadores o caixers automàtics. Algunes empreses, com ara Microsoft i Apple, ja han actuat per peu propi, i el projecte Aina del Govern ajuda, però el camí que queda per recórrer si es vol igualar el català amb la resta de llengües amb una xifra similar d'usuaris és encara llarg. Ara bé, aquest objectiu és plenament possible, segons Llop. "Només fa falta voluntat política", ha assenyalat.

PSC, ERC, Junts, CUP i comuns, a la una

Una voluntat política que sí que han evidenciat alguns partits de la cambra. El PSC, ERC, Junts, la CUP i els comuns han presentat una proposta de resolució conjunta en defensa de les persones cegues catalanoparlants i lamentant l'"absència" del català dels principals assistents de veu, lectors de pantalla parlants i sistemes de conversió a la grafia braille més usats. "Per consegüent, les persones cegues no gaudeixen dels mateixos drets lingüístics que la resta de la ciutadania", critiquen. Per fer-hi front, subratllen la necessitat que el Govern actuï de forma "contundent" per assegurar el ple gaudi dels drets lingüístics dels afectats, que es veuen "doblement discriminats".

La iniciativa pretén generar un pla interdepartamental que vetlli per garantir els drets lingüístics de les persones cegues catalanoparlants amb un grapat d'accions. Entre elles, es vol sol·licitar a les empreses desenvolupadores de dispositius intel·ligents la incorporació del català "en el menor temps possible"; fomentar els drets lingüístics dels cecs catalanoparlants assegurant que els productes i serveis que rebin contractació pública utilitzin el català en la seva tecnologia digital; garantir la promoció i el desplegament de recursos per a projectes que contribueixen a fer efectiva la presència del català en els sistemes de reconeixement de veu i lectura de pantalla; i assegurar que aquesta sigui la llengua de configuració per defecte dels dispositius digitals de l'administració pública catalana. Una esmena de la CUP també ha servit per fer extensius tots els acords d’aquesta proposta de resolució a l’aranès. Només Vox ha votat en contra de totes les propostes.