La notícia va ser filtrada aquest dimecres a la nit, però no s'ha comunicat al Parlament de Catalunya fins aquest dijous al migdia, gairebé a l'hora de dinar. La Junta Electoral Central ja ha notificat a la Mesa de la cambra la seva resolució, que ordena la retirada de l'escó de Laura Borràs. Tan bon punt s'ha rebut aquesta comunicació, la vicepresidenta primera en funcions de presidenta, Alba Vergés, ha convocat una reunió extraordinària de l'òrgan de govern de la cambra. I aquest ha decidit esgotar la via judicial i presentar un recurs contenciós-administratiu davant del Tribunal Suprem, demanant la suspensió de la decisió. La decisió ha estat avalada per la majoria independentista del ple. És el mateix moviment que es va seguir en els casos de Pau Juvillà i l'expresident Quim Torra, fet que no va aturar la retirada dels escons. 

Tot ha anat segons el guió que ja estava previst. Així, tan bon punt s’ha rebut la notificació (amb data d’ahir), Alba Vergés ha convocat una reunió extraordinària de la Mesa. Segons fonts parlamentàries, la majoria de l’òrgan de govern de la cambra ha acordat seguir la línia dels dos precedents anteriors i presentar un recurs contenciós-administratiu contra la decisió de la Junta Electoral Central i la sol·licitud de mesures cautelars. Aquestes mateixes fonts consideren que és “l’única via capaç de suspendre l’acord de la JEC”, malgrat que en els casos de Torra i Juvillà no va fructificar.

D'aquesta manera, s'ha alterat l'ordre del dia del ple per a debatre i votar l'acord de la Mesa. I el recurs contenciós ha tirat endavant amb els vots a favor d'Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i la CUP. Els comuns s'han abstingut per no desvincular-ho del "fons" de la qüestió: la condemna a Borràs. El PSC, Ciutadans, el PP i l'extrema dreta de Vox hi han votat en contra.

Debat en blocs

Durant el debat al Parlament, el cap de files de Junts, Albert Batet, ha advertit que “pel prestigi del Parlament no podem sotmetre la política catalana a l’arbitrarietat de la justícia espanyola”. I ha comparat el cas de Laura Borràs amb el de l’exdiputat cupaire: “Tots dos sense sentència ferma, per part d’un òrgan administratiu que treu l’escó”. La resposta de la CUP no s’ha fet esperar, a través del diputat i secretari de la Mesa Carles Riera. “Els dos casos no tenen res a veure”. L’anticapitalista, que no ha entrat “en el fons de la qüestió”, ha ficat el dit a la nafra de la líder de Junts: “No considerem legítim que aquest Parlament faci amb ella el que ella no va voler fer amb el senyor Juvillà per acció o per omissió”. ERC també ha votat a favor del recurs i també ha evitat entrar a valorar el “comportament” i la “causa” de Borràs. El diputat Jordi Orobitg ha defensat el seu vot favorable per defensar el reglament del Parlament i la separació de poders.

A l’alta banda, l’oposició encapçalada pel PSC. El socialista Ferran Pedret ha advertit els partits independentistes que “no podran trobar la nostra col·laboració en els intents de dilatar els temps” i ha criticat que “el mal que s’està fent a la institució, al seu prestigi, és sever”. Ciutadans ha anat més enllà i ha anunciat que denunciarà els membres de la Mesa que han acordat la interposició del recurs.

La resolució de la JEC

En una resolució enviada aquest dijous, la JEC, inspirant-se justament en els casos de Quim Torra i Pau Juvillà, ordena que se la doni de baixa perquè, al seu entendre, concorre en causa d'"inelegibilitat sobrevinguda" i reclama que assumeixi l'acta de diputat el següent a la llista de Junts, que és Antoni Castellà. El Parlament, que havia presentat al·legacions com la defensa de Borràs, ha rebut la notificació a quarts de dues de la tarda.

La JEC es torna a inspirar en la Llei Orgànica de Regulació Electoral General (LOREG), que en l'article 6.2.b) explica que són causa "d'inelegibilitat sobrevinguda" els condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes contra l'Administració Pública, entre els quals hi ha el delicte de prevaricació a la qual Borràs ha estat condemnada pel TSJC. Aquesta interpretació de la condemna fa incompatible els seus drets per ser escollida com a candidata i per exercir com a diputada autonòmica.