Lleó XIV ha protagonitzat aquest dimecres al Raval de Barcelona un dels actes més reduïts, però alhora també més sentits, de la seva estada a la capital catalana. Ha estat la trobada amb entitats que lluiten contra l'exclusió i la pobresa. S'ha celebrat a l'església de Sant Agustí. Abans d'intervenir el Papa, un nen de 6 anys, l'Enzo, li ha llegit una carta en què, entre altres qüestions, li ha preguntat si li agrada el futbol i si quan era petit ja volia ser papa. "No volia ser papa, ni de jove ni de vell, però quan el Senyor et crida, s'ha de dir que sí", ha assegurat Lleó XIV, entre somriures, captivat per la naturalitat amb què el nen ha intervingut i saltant-se el text previst.
El pontífex no ha amagat que aquest acte era especial. "Moltes gràcies per l'acollida. Aquí, de debò, em sento a casa. Gràcies per tot el que vostès representen", ha declarat el pontífex, en unes paraules que tampoc no figuraven al guió que duia preparat i amb les quals ha recordat que ja havia estat anys enrere en aquesta església. Va ser el 1984 —"No hi havia aquest arquebisbe aquí al meu costat", ha ironitzat assenyalant Joan Josep Omella. Era a Barcelona de camí a Lleó des de Roma per carretera i, en constatar que hi havia una església de sant Agustí a la capital catalana, va decidir visitar-la. Aquell dia l'església estava tancada. "Avui està oberta i que bonic és trobar una església amb una comunitat d'agustins i tantes persones que viuen i lloen Déu i troben acollida i integració en aquesta església i en aquesta pastoral social. Moltes gràcies a tots", ha reblat.
Res d'això figurava al discurs previst, com tampoc la digressió sobre el futbol en què s'ha embrancat per respondre al nen. Lleó XIV ha explicat que, com tothom sap, ara juga a tenis; que de jove jugava al futbol, però l'americà, "una mica més violent"; i que també com a seminarista, quan estava a Trujillo va jugar a futbol, "de defensa, si ho volen saber". Ha explicat que no era un gran golejador; que la seva primera experiència amb un mundial va ser el 1992, quan era a Roma, i que després, al Perú, va seguir els equips locals.
Ha reflexionat que una mica d'esport fa bé a tothom, que cal buscar conservar la salut, del cos, la ment i l'ànima. Però, també, que el futbol ajuda a recordar que la vida no és una cursa en solitari, sinó que es juga en equip, que un pot ser una estrella però, si no passa la pilota i no deixa que els altres entrin al joc, probablement perdrà.
El pontífex intentava recuperar les reflexions que contenia el text que duia preparat, fins al punt que ha confessat obertament que havia de recuperar el fil del discurs previst pel bé de l'agenda: "Segueixo una mica el text; si no, ens perdrem i acabarem a dos quarts de nou".