Ja es respira certa aroma electoral al País Basc. Aquest diumenge els bascos han celebrat l'Aberri Eguna (Dia de la Pàtria Basca) amb una sensació d'inici de cursa de cara als comicis de 2027, els quals tot indica que seran un cara a cara entre el PNB i Bildu per arribar al Palau d'Ajuria Enea (residència oficial del Lehendakari). Enmig d'aquest context, el PNB, des de Bilbao, ha cridat a decidir a les eleccions forals i municipals de l'any que ve entre seguir "fent país" o deixar "que altres ho desfacin", mentre que Bildu ha escollit Pamplona per instar a fer "un pas qualitatiu" cap a la "República Basca".
Esteban i Pradales veuen el PNB com el "millor defensor" d'un autogovern basc
En el seu segon Aberri Eguna al capdavant del PNB, Aitor Esteban, ha reivindicat el paper del seu partit com el "millor defensor" d'un autogovern basc que "no està garantit". L'acte "de reivindicació" s'ha iniciat amb un minut de silenci en record de la dona de 44 anys assassinada divendres passat a Basauri (Biscaia), per donar pas al discurs d'Esteban, en què ha anunciat que el maig posarà en marxa la maquinària electoral amb un "gran acte", que "suposarà un punt d'inflexió" i que servirà per mostrar la "força" i "determinació" de la formació nacionalista davant el seu principal rival.
En aquest sentit, el dirigent jeltzale ha afirmat que "el que està en joc no és només qui governa, sinó com volem viure i quin país volem deixar els que venen darrere". Per això, assegura que es tracta d'un "moment dels que marquen etapa", especialment en l'actual context d'"incertesa i inestabilitat". "Ens juguem el rumb d'aquest país", ha advertit abans d'apel·lar als ciutadans a decidir si seguir "construint de la mà del nostre govern, amb el lehendakari al capdavant, un país fiable o si deixem que altres ho converteixin en un espai de confrontació i bloqueig".
Precisament, l'actual Lehendakari, Imanol Pradales, ha alertat que, després de les pròximes eleccions espanyoles, "poden arribar" al poder "els PP-Vox" que formen, d'una banda, la "dreta autoritària i reaccionària" que "enyora temps passats" i, d'altra banda, la conservadora, “una dreta perduda i condicionada per una extrema dreta que li marca el pas”. Davant d'aquesta possibilitat, Pradales ha volgut transmetre a la militància un "missatge de confiança: Estem preparats. Euskadi està preparada!", ha reblat, per acabar recordant que "estigui qui estigui a la Moncloa" defensaran els "interessos d'Euskadi". Pradales ha enumerat les "carpetes obertes" entre els governs espanyol i basc, com el traspàs de competències de Ports i Seguretat Social i Migració, la coparticipació en la gestió dels aeroports de Loiu, Foronda i Hondarribia, així com l'oficialitat de la llengua a la Unió Europea.
Pradales també ha apuntat les seves crítiques cap a EH Bildu, que en un dia com avui "parlaran d'unitat abertzale" i d'"acords de país", si bé s'ha preguntat "on han estat aquests mesos" quan "hem lluitat per portar a Euskadi el subsidi d'atur" o quan "havia de lluitar pels aeroports", o "continus atacs" al Concert Econòmic. "¿No serà que s'obliden de la Casa Basca quan s'ajunten amb els autodenominats 'progressistes espanyols de l'esquerra confederal'?", s'ha qüestionat el lehendakari.
Otegi defensa el compromís de Bildu amb Euskal Herria
Des de Pamplona, per la seva banda, el secretari general de Bildu, Arnaldo Otegi, ha respost als atacs de Pradales i ha reafirmat el compromís de la formació abertzale amb una “Euskal Herria laica, feminista, socialista i democràtica”. En aquest sentit, ha defensat que “Euskal Herria és la pàtria de bascos i basques” i el marc en què, segons ell, s'han de donar les condicions per construir “un escenari més just i equitatiu”. Otegi ha subratllat que el moviment sobiranista treballa per generar les condicions que permetin fer “un pas qualitatiu” en el debat sobre “l'estatus polític d'Euskal Herria”, tot i que ha defensat fer-ho amb “tranquil·litat i una visió estratègica a llarg termini” i ha afirmat que l'objectiu final és avançar cap a la “República Basca”.
Referint-se també al "context d'incertesa" de la política estatal, Otegi ha assegurat que el projecte de l'esquerra sobiranista basca ofereix "seguretat, confiança i esperança". Per això, assenyala que cal situar les polítiques econòmiques i socials al centre, garantir drets bàsics com l'educació, la sanitat o l'habitatge i afavorir la creació de riquesa juntament amb un repartiment equitatiu d'aquesta. "Aspirem a ser un país just i honest per viure vides dignes i segures per a tots els que viuen i treballen a Euskal Herria", ha sentenciat.