De liderar l'entitat a haver d'entomar ser al focus de les seves protestes. Ada Colau ha vist aquest dijous com l'entitat que ella encapçalava abans de ser alcaldessa, la PAH, li ha ocupat el rebedor de l'Ajuntament de Barcelona per reclamar reallotjaments dignes. Una vintena d'activistes han entrat a les onze tocades del matí i en una assemblea aquest vespre han decidit interrompre la protesta. De moment han aconseguit part del que es proposaven. 

L'objectiu imminent de l'ocupació era forçar una reunió urgent d'un comitè d'emergència que comptés amb la participació de les tres institucions implicades: l'Ajuntament, la Generalitat i el govern espanyol. Totes tres parts s'hi han compromès i es veuran dilluns a les 9 del matí. A la trobada hi assistirà la regidora d'Habitatge, la subdelegada del govern espanyol a Catalunya, el secretari general d'Habitatge, algun càrrec per confirmar del departament de Benestar i Família, la directora de l'Agència d'Habitatge i representants dels serveis socials. 

La plataforma s'ha queixat obertament pel tracte rebut per part de l'alcaldessa. En una sèrie de piulades, la PAH ha denunciat que "ha tancat l'ajuntament abans d'hora", que han deixat fora persones que havien sortit un moment, que tot i que hi ha nens a l'interior, els han deixat sense aire condicionat, que no els deixen sortir a buscar aigua ni anar al bany. 

Aquesta protesta no se centra pròpiament en aturar desnonaments, sinó en les condicions indignes amb que s'està reubicant les famílies afectades. Segons la PAH, es troben en situació de "precarietat i temporalitat", "en pensions indignes, moltes d'elles amb evident falta d'higiene o seguretat". Asseguren que fa molts mesos que han posat en alerta totes les institucions sobre el que qualifiquen de "violació dels drets humans", però que sempre reben la mateixa resposta: que "no hi ha pisos" i "no tenim cap altra solució". 

En mans d'una empresa del sector turístic

Els portaveus de la plataforma critiquen que s'hagi deixat en mans d'una empresa del sector turístic, Snow Travel, la tasca de reallotjar famílies desnonades i demanen a l'ajuntament que revisi i canviï el conveni signat. Alhora també demanen que és modifiquin els requisits d'accés a la mesa d'emergència, perquè "és inadmissible el llarg temps d'espera de gairebé dos anys per accedir a un pis". Calculen que actualment hi ha 1.500 famílies a Catalunya esperant un habitatge d'emergència, 550 de les quals a la capital. La PAH assenyala la urgència que la llista d'espera es posi a zero, "les famílies no poden esperar més i no són responsables de les nul·les polítiques d'habitatge fetes durant aquests anys en les diferents institucions".  

En aquest sentit els recorden que la llei 24/2015 contempla en un dels seus articles, que mai no s'ha suspès, els obliga a "garantir en qualsevol cas el reallotjament adequat a les persones i unitats familiars en situació de risc d'exclusió residencial", un punt que "estan incomplint sistemàticament". 

Les xifres que exposa la PAH són alarmants. En l'última dècada s'han desnonat 644.718 famílies a Espanya. Catalunya, diuen, continua liderant el rànquing. A Barcelona hi ha 11 desnonaments diaris. 

Colau els dóna la raó i apunta a la Generalitat

L'alcaldessa ha afirmat que "tenen tota la raó" i que al seu govern són "els primers indignats". Colau ha traslladat la responsabilitat de la situació al Govern de la Generalitat, a qui ha demanat que "faci la seva part".