Elías Bendodo ja alertava a principis d’any que els candidats socialistes a les eleccions del 28-M li havien fet un “cordó sanitari” a Pedro Sánchez. “Quan sona el telèfon i veuen que truquen des de Ferraz, tremolen”, assenyalava el director general de campanya del PP en una roda de premsa. Feia referència a l’alarma social generada per les rebaixes de condemnes a agressors sexuals i a “l’abaratiment de la corrupció” per part del govern espanyol. Exageracions i intencionalitat electoralista a banda, el popular presagiava així un escenari com el que es va produir el cap de setmana passat a València: multitud de barons van donar-li l’esquena a Sánchez i no van presentar-se a un acte de partit.
Són les conseqüències, al cap i a la fi, de les tensions i el xoc d’interessos que es produeixen entre els barons del PSOE i Pedro Sánchez per haver passat una legislatura havent de pactar amb l’independentisme i Podemos. El politòleg i professor de la Universitat Complutense de Madrid Jaime Ferri assenyala que aquests barons són prou intel·ligents com per entendre la necessitat del president espanyol d’arribar a pactes amb ERC i Bildu per mantenir-se a La Moncloa i que, per tant, ells farien “el mateix”. Però diverses coses se sumen a una llista que provoca xocs entre Sánchez i els líders socialistes dels territoris.
En primer lloc, alguns d’ells van conspirar contra l’actual president espanyol quan aquest es disputava el lideratge del partit amb Susana Díaz. I, d’altra banda, també han d’acontentar un electorat rural que sent més rebuig cap a Podemos que el votant de ciutat. Pel que fa a la tírria cap a l’independentisme, Ferri assegura que els barons “es deixen arrossegar per la corrent mediàtica madrilenya que intenta desacreditar Sánchez”.
La Moncloa, però, confia que el pactisme amb l’independentisme pugui contrarestar-se amb la seva gestió econòmica. El laboratori de Pedro Sánchez sempre ha assegurat que els barons podran beneficiar-se, durant la seva campanya electoral, de les dades econòmiques i del fet que Espanya és dels països que ha sortit més ben parat de la inflació. Així, des de l’executiu consideren que la figura de Sánchez sí que pot ser un al·licient per a les municipals i autonòmiques del 28-M.
La revolta de Page i Lambán
Sigui com sigui, en política no hi ha res més valuós que la pàtria. Els presidents de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, i el de l’Aragó, Javier Lambán, van adonar-se d’això i, el passat desembre, van saltar al coll de Sánchez quan el govern espanyol va anunciar que reformaria els delictes de sedició i malversació. Els dos barons van iniciar d’aquesta manera una revolta dins del PSOE. La ministra María Jesús Montero els va acusar de falta de “lleialtat”, mentre Page parlava de “moment greu per a Espanya”.
“Algun d’aquests barons sortirà perjudicat pels pactes amb l’independentisme”, admet Ferri; per molt que insisteixi que la decisió de Sánchez d’arribar a acords amb ERC i Bildu és més que comprensible i que “tothom faria el mateix” per mantenir-se al tron. És per això que, segons ell, durant la campanya del 28-M es posarà de manifest que aquests líders territorials del PSOE prenen distància amb Sánchez.
‘Sí és sí’, un desgast més gran que l’independentisme
També és de justícia assenyalar que, per molt desgast que provoqui una legislatura de pactes amb independentistes de cara a l’electorat espanyol, allò que ha generat més mals de cap en el PSOE en els darrers mesos ha estat la llei del ‘només sí és sí’. Els socialistes han hagut finalment d’allargar la mà al PP i reformar la norma feminista del Ministeri d’Igualtat amb els conservadors.
Reformar-ho amb Podemos era possible, però el professor de la Complutense assenyala que, en clau electoral, reformar aquesta llei amb el PP beneficia el PSOE en les zones rurals. Anuncis com els d’una nova llei d’habitatge generen, en canvi, més bones notícies en els votants de ciutat. Que els socialistes hagin, fins i tot, preferit trencar amb les seves majories parlamentàries per reformar aquest text posa de manifest que a Ferraz hi havia una urgència real per reformar la llei.
La tírria dels barons a Podemos
De fet, tota la polèmica al voltant de la llei del ‘només sí és sí’ ha permès a Sánchez que els barons socialistes poguessin dedicar-se a disparar més munició cap a la branca de Podemos al Consell de Ministres. El ministeri d’Igualtat d’Irene Montero —i no el de Justícia, en mans del PSOE— ha sigut el focus de totes les crítiques. Page, de fet, té especial mania a Podemos: va governar amb la formació morada entre 2017 i 2019, i fou un executiu marcat per la inestabilitat. Lambán sí que governa a dia d’avui amb Podemos, però és un govern més estable. Sigui com sigui, qualsevol president desitja sempre governar en solitari. Caldrà veure, també, com influeix al 28-M la guerra entre Yolanda Díaz i el partit de Ione Belarra.