e la nit al dia, els CDR i els seus talls pacífics de carreteres s’han convertit en l’objectiu dels poders de l’Estat. Fins i tot se’ls investiga per sedició, rebel·lió i terrorisme. Onze anys enrere, però, que joves tallessin vies de circulació no era motiu d’aquesta ofensiva. El mateix vicesecretari de Comunicació del PP, Pablo Casado, en va ser un dels protagonistes. Llavors era president de les Noves Generacions del PP a Madrid, però també protestava contra les decisions “polítiques” de la justícia.

Aquesta manifestació va tenir lloc al passeig de la Castellana de Madrid, davant la Fiscalia General, el 23 de març del 2007. L’objecte de la protesta era l’absolució del líder de l’esquerra abertzale, Arnaldo Otegi, llavors acusat d’enaltiment del terrorisme. Convocats per les Noves Generacions del PP i el Foro Ermua, centenars de persones van decidir tallar espontàniament la gran avinguda madrilenya. No tenien autorització de la Delegació del govern espanyol per fer-ho.

Les desenes de policies nacionals que controlaven la concentració no van poder evitar la invasió de la via pública. Inicialment van tractar d’impedir-ho, però finalment van haver de limitar-se a tallar el pas perquè els vehicles poguessin circular pels laterals. Els manifestants van envair tota la calçada central, de sis carrils.

I Casado hi era, com a president de les joventuts populars madrilenyes. “Ja només ens queda estar al carrer exigint al fiscal general de l’Estat, al ministre de Justícia i al president del Govern que ens escoltin”, assegurava en declaracions a la premsa.

Els manifestants van escollir l’edifici de la Fiscalia General de l’Estat perquè culpaven el ministeri públic de l’absolució d’Otegi. La Fiscalia de l’Audiència Nacional va decidir en ple judici retirar els càrrecs en contra seu. Casado va titllar de “política” la decisió d’exculpar l’exlíder de Batasuna.

A més dels manifestants de Noves Generacions i Foro Ermua, també s’hi van afegir una vintena d’individus ultres, que duien banderes franquistes i falangistes. Els càntics que van dominar van ser els dirigits contra el govern de Zapatero: “Vosaltres socialistes sou els terroristes”, “Covards, gallines, l’ETA us domina”. També sobre la teoria de la conspiració: “11-M, volem saber”.