El ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy, ha tornat aquest dimecres a descartar-se com a futur líder de l’espai espanyol situat a l’esquerra del PSOE. Es tracta d’un dels noms que més apareix a les travesses per substituir Yolanda Díaz en aquest encàrrec d’unificar l’espai, i genera força consens entre moltes formacions. Però Bustinduy ha tornat a descartar-se, l’endemà que el coordinador general d’Izquierda Unida, Antonio Maíllo, instés Movimiento Sumar, Comuns i Más Madrid a accelerar l’elecció del candidat de la seva aliança per a les pròximes eleccions generals. “Els buits no són beneficiosos”, va advertir.
Bustinduy ha assegurat aquest dimecres als periodistes que l’esperaven al Congrés dels Diputats que no ha rebut aquest “oferiment” per part de cap membre d’aquest espai. En tot cas, ha asseverat que “no aspira” a ocupar aquest càrrec. “Contribuiré tot el que estigui en les meves mans perquè l’esquerra estigui a l'altura” en uns pròxims comicis estatals, ha afirmat el ministre.
Maíllo va assenyalar durant la seva compareixença que aquest dilluns va tenir lloc un Consell Federal, òrgan de direcció d'Izquierda Unida, que va abordar de manera "molt cohesionada" el seu informe per reclamar que "s’accelerin els processos de nomenament" per a la nova persona que sigui el referent electoral. Amb això, va raonar, es garanteix que hi hagi una esquerra "forta, coherent i projectes de país en el pròxim cicle electoral". "En política, els espais buits no procedeixen i no són beneficiosos; crec que aquesta acceleració té part d'una lògica i d'un sentit comú que jo estic convençut que comparteix tota l'organització", va recalcar.
Sumar recepta calma
Paral·lelament, fonts de Sumar van traslladar aquest dimarts a l’agència Europa Press que entenen la "inquietud" expressada pel líder d'Izquierda Unida, però assenyalen que cal avançar en el mètode d'elecció de llistes, potenciar la participació i "eixamplar" el projecte polític. I "després", segons recalquen, serà el moment dels "lideratges" que no han de sorgir d'un mer acord entre quatre partits sinó incloure "molta més gent".
Les presses de Maíllo han arribat just després que, una vegada més, s’hagi posat de manifest que la desunió està passant una duríssima factura a les formacions espanyoles situades a l’esquerra del PSOE. Al desembre, a Extremadura, la suma de forces de Podemos amb Izquierda Unida va aconseguir que la candidatura passés dels quatre als set diputats. A l’Aragó, anant per separat, la formació morada va quedar fora de les Corts i Izquierda Unida va obtenir només un representant, essent la Chunta Aragonesista la formació d’esquerres més triomfadora passant de tres a sis escons. I aquest passat diumenge, a Castella i Lleó, també sense anar del bracet, tots dos van quedar sense representació.