Òmnium Cultural recorre a Europa per a la protecció de la immersió lingüística en català davant les sentències judicials que estableixen un mínim del 25% de castellà a l'ensenyament. L'entitat cultural independentista ha enviat un informe Comitè d'Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (COMEX) del Consell d'Europa, que es reunirà aquest dimecres 18 de novembre. En el text, sol·liciten que el comitè accentuï la pressió sobre Espanya, en considerar que l'Estat no està implementant les accions que pertoquen per garantir el català a l'escola, als centres sanitaris, a les oficines de l'administració o en els tribunals.
El 2024, el Comitè d’Experts del Consell d’Europa —que no pertany a la Unió Europea, sinó que és un òrgan independent subscrit per 46 països sobre la base d'acords pels drets humans— va criticar la intromissió judicial sobre el model d’escola catalana, considerant que l’establiment de percentatges li provocava una "gran preocupació" i que "contravenia clarament els compromisos assumits per Espanya" pel que fa a la protecció de les llengües minoritàries. Llavors, va fer un seguit de recomanacions d'acció immediata. Ara, el Comitè examinarà el grau d'implementació d'Espanya de les recomanacions que li va fer i emetrà un informe amb noves conclusions, que s’ha de fer públic i n’ha de donar coneixement al govern espanyol.
Òmnium alerta de la "preocupant pèrdua de presència del català" a l’escola, tant dins de l’aula com fora, en un context sociolingüístic que "necessita la tasca compensadora de l’escola com a eina de cohesió social, per tal de garantir que l’alumnat que no té el català com a llengua familiar o d’entorn el pugui aprendre i utilitzar amb fluïdesa". Aquesta funció social, avisa l’entitat cultural catalana, és la que els tribunals "estan posant en risc". L'associació independentista avisa que Espanya presenta les mesures aprovades pel Parlament i la Generalitat per protegir el català a l'escola "com a prova de compliment" de les recomanacions europees mentre que, alhora, "reconeix que aquestes mateixes mesures estan qüestionades i limitades pels tribunals espanyols".
En aquest sentit, el president de l'entitat, Xavier Antich, carrega contra el "doble joc d’un Estat que, mentre es presenta a Europa amb una aparença democràtica i respectuosa envers el català, permet que el seu poder judicial utilitzi la llengua com a arma llancívola contra el model d’escola catalana". Antich considera que "és d’un cinisme extraordinari que el mateix Estat que presumeix davant d’Europa de protegir el català a l’escola, tingui el model recorregut al Tribunal Constitucional, contravenint les lleis vigents, el consens social i les recomanacions de la comunitat educativa".
Un "problema cronificat" a l'administració estatal, la sanitat i la justícia
A banda de l'àmbit educatiu, Òmnium també avisa en el seu informe que l'Estat "segueix sense garantir el dret a ser atès en català en l'àmbit sanitari i sociosanitari", un avís que ja va recollir el Comitè d'Experts en el seu darrer informe. L'entitat assenyala especialment les mancances del sistema estatal de formació i assignació de professionals sanitaris, que no exigeix un coneixement suficient de català als residents destinats a Catalunya. En aquest sentit, aporten dades del Col·legi de Metges de Catalunya: només el 69,1% dels metges enquestats sap parlar català, menys del 61% el sap escriure i només el 47,8% l'utilitza amb els pacients.
Òmnium també avisa que el català a l'Administració de l'Estat és "un altre problema cronificat". L'entitat assenyala que l'administració estatal desplegada a Catalunya no garanteix el dret d'atenció, tràmit i resolució administrativa en català, i sostenen que els ciutadans "s'han de poder relacionar en català amb normalitat, tant oralment com per escrit, sense derivacions injustificades o càrregues addicionals". El mateix informe del Comitè d'Experts reconeix que només entre el 25% i el 50% del personal d'atenció directa de les oficines estatals de Barcelona, Tarragona i Girona pot atendre en català. El cas de l'Administració de justícia el consideren "especialment greu" des d'Òmnium, ja que "l'Estat espanyol continua sense garantir que els procediments judicials es tramitin íntegrament en català quan una de les parts ho sol·liciti" i, afegeixen, "només el 6,5% de les sentències dictades el 2024 van ser en català".
