Òmnium Cultural ha sol·licitat que s’imputin 11 policies espanyols i que també s'ampliï la d'un dotzè agent en la macrocausa per les càrregues policials de l'1-O a Barcelona. Segons Òmnium, els oficials en qüestió van ser “directament responsables de les intervencions violentes” que van tenir lloc en diverses escoles de la capital catalana durant el referèndum de l’1-O. Òmnium, acusació popular a la causa, ha recorregut, així, la interlocutòria del jutge instructor, que enviava a judici 47 agents per aquests fets. L'organització ha identificat específicament tres caps d'unitats de policia que, segons afirma, van estar presents a les escoles Estel, Ramon Llull i Pau Romeva a Barcelona durant el referèndum. A més, també s'han identificat quatre líders de grup que estaven estacionats a les escoles Estel i Mediterrània, així com a l'Institut Joan Fuster.

Xavier Antich, el president d'Òmnium, va expressar la seva decepció perquè "més de cinc anys després dels esdeveniments de l'1 d'octubre no hi ha hagut ni un sol oficial de policia condemnat". També va destacar que gràcies a la força de la societat civil, l'organització “continuarà lluitant per assegurar que aquesta violència no quedi impune”. Antich va declarar que l'objectiu d'Òmnium és veure "cadascun dels agents de policia i comandants implicats en aquesta flagrant violació dels drets humans portats a judici".

El document d'apel·lació d'Òmnium Cultural argumenta que la planificació de l'operació policial va ignorar el requisit del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de garantir la coexistència cívica i l'exercici dels drets fonamentals durant el referèndum de l'1 d'octubre. A més, l'organització considera que el marc legal per a la protecció de les accions policials era "completament insuficient" i, per tant, els comandants dels agents de policia són responsables de les accions dels seus subordinats. Segons Òmnium, els agents van actuar "de manera no protocol·lària, lesiva i vexatòria", i sota la presència i "permissivitat" dels seus superiors.

A judici un policia espanyol acusat d'agredir un home que va patir un infart a Lleida l'1-O

El jutjat d'Instrucció 4 de Lleida va obrir el passat 4 de març judici oral contra el policia espanyol acusat d'agredir Enric Sirvent l'1-O a Lleida. El jutjat d'Instrucció 2 va arxivar el cas dues vegades, però l'Audiència de Lleida va ordenar continuar amb el procediment. Serà el primer judici per delicte greu contra un agent per l'1-O, fins ara tots havien estat per faltes lleus. Sirvent va patir un atac de cor durant les càrregues policials quan es dirigia a votar pel referèndum d'independència al col·legi del Centre Cívic de la Mariola. La jutgessa manté la llibertat provisional al policia, però en dicta responsabilitat civil amb una fiança de 44.100 euros. La jutgessa també decreta la responsabilitat civil subsidiària del Ministeri de l'Interior.