“La sentència del català ens recorda que hem de seguir construint un sol poble, malgrat aquells que els agradaria que tinguéssim un país dividit”. Així de contundent s'ha mostrat aquest matí el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, tot reafirmant el compromís de l’entitat en la lluita per seguir construint el país. Per aconseguir la construcció aquest poble, Mauri ha identificat l'escola com a pilar fonamental després de la sentència del Suprem i el 25% de les assignatures en castellà, assegurant que el paper de la llengua catalana és el "d'eina de cohesió social i no discriminació"
Per tot plegat, Mauri ha defensat el model d’escola catalana davant de les “intromissions injustificables per part dels tribunals i de l’estat espanyol”. Segons el vicepresident d’Òmnium Cultural, el que realment divideix la societat catalana són “la pobresa i les desigualtats socials”, per això ha defensat que, des de la seva entitat, “seguirem treballant en la construcció d’un país on tots els drets siguin respectats i on no deixem ningú enrere”, perquè la inclusió social “és i seguirà sent un puntal”.
40 (Re)Voltes
A banda de l'escola, un dels altres pilars fonamentals en la construcció del poble són "totes les lluites que s'han fet als barris del nostre país". Mauri ho ha assegurat en el marc de la Marató de (Re)Voltes, un esdeveniment organitzat per Òmnium i que avui ha omplert Catalunya amb prop d'una quarantena d'aquestes caminades. “Aquest cap de setmana posem en relleu que el país s’ha anat construint a base de lluites compartides”, segons Mauri. Unes lluites compartides “que ens fan prendre consciència que promovent l’esperit crític i la responsabilitat social, podem enfortir-nos com a societat cohesionada”.
Veïns del barri de Sant Roc participen de la (Re)Volta organitzada per Òmnium / Òmnium
Aquestes (Re)Voltes són passejades guiades en grup per barris o pobles amb els relats vivencials de les persones i entitats protagonistes de les lluites i processos de transformació social que hi han tingut lloc com a fil conductor. En aquestes, els participants dialoguen sobre les experiències i emocions viscudes i evocades en la ruta. A les (Re)voltes, la memòria individual i col·lectiva, el territori i la història quotidiana i popular construeixen un lloc de trobada i reconeixement mutu.
Desmuntar l'estigmatització
El seu objectiu, expliquen des de l'entitat, és reforçar i incrementar la cohesió social i el sentit de pertinença col·lectiu a partir de tres eixos: desmuntar l’estigmatització i la segregació territorial i social dels barris i persones que formen la societat catalana; recuperar i revalorar la història quotidiana i popular dels col·lectius, llocs i protagonistes infrarrepresentats en el relat i la memòria col·lectiva; i reforçar el teixit associatiu i comunitari del país a partir de la interacció, el coneixement i reconeixement mutu.
A la imatge principal, Marcel Mauri en una foto d'arxiu / Sergi Alcàzar