Òmnium Cultural, l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) i el centre Irídia recorreran davant del Tribunal Suprem l'amnistia atorgada a 46 policies acusats de brutalitat policial durant el referèndum de l'1 d'Octubre del 2017. Segons les entitats, els policies van actuar “amb una clara intencionalitat d'humiliar i castigar els ciutadans que lliurement i democràticament volien exercir els seus drets”. En aquest context, consideren que l'actuació es pot incloure en els delictes de tortures o tractes degradants o inhumans, supòsits que estan exclosos de la llei d'amnistia. Òmnium, personada com a acusació popular, al·lega tortures i tracte degradant per part dels membres del cos policial, i remarca que la brutalitat perpetuada pels policies contra la societat civil contravé els convenis i tractats internacionals de drets humans. Les tres entitats recorren al Suprem després que tant el jutjat número 7 de Barcelona, en primera instància, com l'Audiència de Barcelona hagin atorgat la mesura de gràcia als agents.
“Acte de barbàrie de l'Estat”
El president d'Òmnium, Xavier Antich, ha afirmat que l'entitat “es manté ferma en tant que acusació popular en aquesta causa, i no oblidarà que la brutalitat policial de l’1 d’octubre va ser un absolut acte de barbàrie d’Estat, una humiliació premeditada i un càstig deliberat contra ciutadans que exercien drets fonamentals”. I ha denunciat que voler amnistiar els agents és “un acte més d'irresponsabilitat d'aquest Estat que juga amb els límits de la democràcia” i que no té problemes per “saltar-se els convenis i tractats internacionals de defensa de drets humans”. Des d'Òmnium denuncien que la força dels agents va ser “desproporcionada” i “excessiva”, alhora que “va produir lesions greus”. L'entitat també lamenta que, vuit anys després dels fets, les “víctimes de la brutalitat policial encara no han pogut accedir al seu dret a la justícia, a la veritat i a la reparació”. Per això, Òmnium continuarà exercint d'acusació popular “en totes aquelles causes de violència policial que hi ha obertes arreu del país”.
Entre les causes en les quals està personada Òmnium està la que investiga l'Audiència de Barcelona per les lesions a l'activista Roger Español i en la qual Òmnium ha acusat agents de policia dels delictes de lesions amb pèrdua d'òrgan principal, de tortura, i contra la integritat moral.
L'amnistia, al Constitucional
Sobre la llei d'amnistia, aquest dimarts s'ha conegut que el ple del Tribunal Constitucional (TC) que debatrà si avala la llei d'amnistia del procés s'ha convocat per als dies 24, 25 i 26 de juny. El Constitucional —compost per 6 magistrats progressistes i 4 conservadors— debatrà el recurs del grup del PP que sosté que la llei és inconstitucional. De moment, el Constitucional té previst celebrar dos plens el pròxim mes de juny: del 10 al 12 i del 24 al 26. La votació sobre la llei d'amnistia seria l'últim dia del ple, és a dir, el 26 de juny.
Mentrestant, l'Estat espanyol continua aplicant la llei d'amnistia a policies. Fa només unes setmanes, la titular del jutjat d’instrucció 30 de Barcelona acordava aplicar la llei d’amnistia per a 13 agents de la policia espanyola que van participar en la detenció de Paula Garcia, el 18 d’octubre de 2019, durant la protesta contra la sentència del Tribunal Suprem als líders independentistes, i que els va denunciar per vexacions. En aquest cas, la magistrada ha arxivat la causa contra els policies, acusats dels delictes de detenció il·legal, amenaces i contra la integritat moral, en assegurar que “no hi ha indicis suficients de la seva comissió”, en els dos primers delictes.